Alumnes de l'institut escola d'Oliana recullen vivències de veïns de la localitat que van ser víctimes de la Guerra Civil espanyola

Quatre alumnes de quart d’ESO de l’Institut Escola d’Oliana han recollit una part de la memòria de la Guerra Civil i de la postguerra d’aquest municipi de l’Alt Urgell. A través d’entrevistes personals a veïns de la localitat, les joves han elaborat treballs al voltant de les vivències que els han explicat familiars de les víctimes d’aquest període de la història. La setmana passada van presentar els seus projectes davant dels veïns d’Oliana en una activitat que va ser tot un èxit i a la qual van acudir familiars i veïns de les persones entrevistades.

La culminació de tota aquesta recopilació serà la participació de dos de les quatre alumnes de l’IE d’Oliana en el viatge que s’organitzarà el proper mes de maig a Mauthausen, a Àustria, per commemorar l’alliberament d’aquest camp de concentració. Viatjaran un total de 17 alumnes de centres de Secundària de Lleida.Les alumnes han treballat sense parar durant l’últim mes per poder mostrar la realitat del conflicte més sagnant viscut a la Península en la història contemporània i, en concret, les vivències dels veïns del poble. Noemí Marsiñach, una de les alumnes, explica la història del seu besavi, Francisco Marsiñach, un olianès nascut el 1909, fill d’agricultors, que va lluitar al front de la Guerra Civil en el bàndol republicà, per voluntat pròpia i durant tres anys.La jove estudiant, que s’ha servit de tota la informació que li ha aportat la germana del seu avi (filla de Francisco), explica que el seu besavi va decidir marxar a la guerra l’agost del 1936 “perquè es va quedar sense feina i va creure que era l’opció més viable”. Va viatjar a Barcelona i posteriorment al front d’Aragó, on es va quedar fins a la primavera del 1938, quan es va dissoldre. “També va lluitar a la batalla de l’Ebre una temporada, però després va desertar i va tornar a casa”, apunta la seua besneta. Al tornar, Francisco Marsiñach va ser detingut i portat a la presó de Lleida. L’olianès va morir als 67 anys fruit d’una malaltia.

La jove recorda com la seua besàvia, Encarnación Codina, practicava “el contraban de la gana”. Per poder mantenir la seua família mentre el marit era absent, ella viatjava a Barcelona amb pa i embotits i tornava amb sucre i arròs.Ona Ginestà, una altra de les alumnes que han participat en el projecte, destaca “la part enriquidora” del treball, al permetre’ls reviure tot el que va succeir “de la mà dels que van patir la repressió”.Judit Boix es mostra agraïda de “poder documentar històries reals que molta gent no coneixia i que ara han sortit a la llum”. Cristina Floruc, per la seua part, assegura que “he après part de la història que no està escrita als llibres i que altrament no hauria estat possible conèixer”.

Marta Michans, que ha coordinat el treball de les quatre alumnes, explica que han portat a terme fins a quinze entrevistes, totes de manera presencial: la prospecció els ha ajudat, afegeix, a “crear un vincle amb la història del poble en el qual viuen”. L’ajuntament d’Oliana, que col·labora en el projecte, es farà càrrec del viatge de les dos alumnes a Àustria.D’altra banda, David Sancho, coordinador del Grup de Treball de Memòria Històrica de Lleida, va apostar per impulsar l’ensenyament sobre l’exili, la deportació i l’Holocaust entre els alumnes de Secundària “per aconseguir una societat més justa i solidària”.