ANDORRA
Reconstruint Borís I
La productora Qucut ultima la gravació d'un documental que estrenarà a l'octubre sobre Borís Skóssirev, que es va autoproclamar rei d'Andorra el 1934
Poc més d'una setmana després va ser expulsat del país i va instal·lar a l'Hotel Mundial de la Seu la seua cort a l'exili
Recuperar un dels capítols més curiosos i singulars de la història d’Andorra. Aquest és el propòsit de Boris Skossyreff, el estafador que fue rey, un documental que es remunta a l’any 1934 i que té com a protagonista aquest baró rus, fugit del seu país el 1917 (any de la revolució que va fer caure el règim dels tsars) i que va aconseguir coronar-se rei del Principat durant tretze dies (del 8 al 21 de juliol) gràcies, sobretot, a les promeses de modernització del país.
De la mà de Jorge Cebrián, que exerceix com a director del documental i que ha investigat al llarg de deu anys la vida del personatge, i del realitzador Albert Cristòfol, el documental dramatitzat s’estrenarà a l’octubre. Porten dos anys de rodatge i ara encaren el tram final del projecte rodant in situ la recreació dels episodis andorrans de la peripècia de Borís. El rodatge ha tingut una gran presència també a la Seu, a l’antiga caserna militar de Castellciutat i a la torre blanca. El director va indicar que allà s’han rodat “les seqüències del pas de Borís pels camps de presoners francesos de Levernet i Rieucros”.
El baró rus, que interpreta l’actor català Manel Piñero, va residir durant un temps a l’Hotel Mundial de la Seu, on es va exiliar “al ser expulsat pels representants dels coprínceps andorrà i francès per provocar incidents violents”, va afegir Cebrián. Allà va muntar la seua cort i es va instal·lar amb la seua amant, Florence Marmon (que encarna l’actriu andorrana Irina Robles) “i va muntar tota una campanya mediàtica internacional que el va posicionar a les portades de nombrosos mitjans”, va afegir. El documental l’ha produït Qucut Producció i Comunicació i ha comptat amb la col·laboració de l’ajuntament de la Seu d’Urgell i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.