Òscar Camps: «La poca humanitat que queda ens l’estem jugant a Gaza»

Com es pot resoldre la greu crisi humanitària que pateix la població civil palestina? Directament, estan patint un genocidi. No podem escatimar i retallar responsabilitats. Hi va haver un atac de Hamàs, però la contundència amb què estan massacrant el poble palestí no té nom. El comportament del govern d’Israel està completament fora de la convenció internacional i vulnera la carta dels drets humans.

Després d’haver estat a tan pocs metres de la costa de Gaza portant l’ajuda humanitària, com descriu la situació que va viure? Hem estat descarregant aliments en un corredor humanitari mentre bombardejaven al nostre al voltant i vèiem explotar les bombes, ressonant-nos al cos, sense cap tipus de mirament. Vam patir la mort de set companys mentre desembarcaven el menjar. Van ser massacrats indiscriminadament encara tenint tota mena de permisos d’Israel. Si són capaços d’això en un corredor humanitari, no vull imaginar-me el que fan al poble de Gaza. No entenc com no hi ha una intervenció general. Ens estem jugant la poca humanitat que queda a aquest món, ens l’estem jugant a Gaza, permetent que això estigui passant.

Què és el pitjor que recorda de tot el que ha vist? Els cadàvers a la sorra de la platja i la destrucció total. L’espigó que vam construir per portar el menjar estava fet amb la runa dels edificis aniquilats. Hem estat diverses vegades a Ucraïna i el nivell de destrucció no té res a veure.

Preveuen preparar un nou viatge d’ajuda? Estem pendents d’un alto el foc. No podem posar en risc la vida del nostre equip ni la meua. Hem estat molt a prop de morir.

Se senten sols? Ens hem sentit molt sols preparant aquest projecte. Quan reclamàvem que Israel havia obert un corredor humanitari marítim i ningú no l’utilitzava. L’excusa era que no hi havia port a Gaza, i nosaltres vam construir un moll.

Veuen alguna possibilitat real que s’acabi ampliant el flux d’ajuda humanitària cap a Gaza? En aquests moments està tot bloquejat. No hi ha cap seguretat ni garantia. No és possible. Han mort més de 300 treballadors humanitaris, més de 170 periodistes han estat aniquilats, han bombardejat escoles, hospitals. No respecten ni la convenció de Ginebra. És exactament el mateix que vam veure el 1943 però amb bombes en lloc de gas. I a sobre en directe, per les xarxes socials i les televisions. Quedar-se impassible és ser còmplice d’aquest genocidi.

Més enllà dels mars, com es pot millorar la situació dels que aconsegueixen sortir del seu país? No veiem un interès per què hi hagi una immigració regulada i això deriva a la fi en una explotació. Si venen sense papers i de forma clandestina, els continuaran explotant. El problema és que no hi ha una política adequada.

El capità de l’Open Arms, Marc Reig, és veí de Bellpuig. Encara que viu a Tarragona aquelles temporades en què no està a bord del vaixell. Ha estat a Gaza amb nosaltres i ha passat llargues temporades a bord. Encara no tenim prou poder econòmic per poder mantenir la flota al mar tot el temps i ho combina amb altres treballs.

La Seu els entrega aquesta setmana una ajuda de 10.000 euros. Són molt benvinguts i tant de bo tots els ajuntaments actuessin igual. Podríem defensar més i millor els drets humans. Vam començar fent de socorristes a les platges de Lesbos i hem anat ampliant l’equip fins que hem hagut d’incloure també advocats per poder defensar-nos i denunciar totes les vulneracions. 

Demà ofereix un col·loqui sobre la defensa dels Drets Humans, fa falta més conscienciació? Quan la informació arriba, la ciutadania es posiciona, encara que hi ha discursos prefabricats, fake news, que la ciutadania vol creure. Està tot molt clar. Quedar-se callat significa ser còmplice