Zona zero de la prevenció

Amb més de 5.300 hectàrees, l’espai natural de la muntanya d’Alinyà és la finca privada més gran de Catalunya. El terreny, propietat de la Fundació Catalunya la Pedrera, forma part del projecte Bioeconomia Forestal als Pirineus (Bio For Piri). Es tracta d’una iniciativa que ha rebut prop de dos milions d’euros dels fons europeus Next Generation i que està encaminada a reduir el risc de grans incendis devastadors al Prepirineu i el Pirineu, formar col·lectius vulnerables en tasques forestals i crear llocs de treball en zones de muntanya amb poca població.

El projecte és de gran abast i involucra sis entitats i dos escenaris. A més del d’aquesta muntanya privada situada a l’Alt Urgell, també s’ha pres com a banc de proves una altra finca d’Aïnsa, a Osca. La Fundació Catalunya la Pedrera lidera les accions a Alinyà, on ja han començat a gestionar 20 hectàrees de bosc del total de 80 de considerades d’alta prioritat per prevenir focs.Integra Pirineus, entitat que té com a objectiu contribuir a la inserció laboral i social de persones en situació de risc d’exclusió social, amb especial atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn de la salut mental, és l’encarregada de formar la brigada que portarà a terme els treballs forestals a la comarca de l’Alt Urgell. L’entitat ha fet una selecció de persones per seguir un curs gratuït que ofereix coneixements per treballar de peó forestal. Els participants han seguit una primera part de formació teòrica en aules i des de la setmana passada es desplacen ja cada dia al bosc d’Alinyà per abordar la part més pràctica sobre el terreny. Són un equip de set persones que adquireixen les aptituds necessàries per utilitzar la desbrossadora i la motoserra, entre una altra maquinària. Al finalitzar la formació, a començaments del mes de juliol, els participants se sotmetran a un examen per obtenir el carnet de motoserrista europeu del nivell 1 (ECC1). Josep Moncusí és veí de Sant Sadurní d’Anoia i després de treballar trenta anys com a enòleg, fa quatre mesos que viu a la Seu. Ara forma part del grup de persones que s’estan formant per poder treballar al bosc reduint el risc de grans incendis. “Tinc 50 anys i vaig conèixer l’oportunitat de tornar a encaminar la meua vida laboral a través del centre Fòrum Terapèutic de la capital de l’Alt Urgell, al qual assisteixo, i hi he entrat amb moltes ganes d’aprendre i treballar.” “M’agrada molt la naturalesa i veig el projecte superinteressant i necessari per al territori”, afegeix. Felipe Fernández, amb 21 anys i veí de la Seu, considera atractius els llocs de treball en el sector “perquè són el futur”, considera. Ricardo Velaz, per la seua part, agraeix “que ens hagin donat l’oportunitat de formar-nos i, si aprovem l’examen, tenir una feina”.

Bio For Piri també pretén fixar població a Fígols i Alinyà, amb 200 veïns menys que el 1974

L’objectiu de Bio For Piri és condicionar boscos més sans i més diversos i reduir la densitat perquè la biomassa no sigui una font de combustible. El projecte vol revaloritzar la fusta per a diversos usos, entre els quals destaca la construcció d’un prototip de casa que proposarà l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. Serà un tipus de cabana mòbil on, per exemple, es podran protegir col·lectius com els pastors de muntanya.

Bio For Piri també vol posar el seu gra de sorra en el repte per frenar la despoblació. De fet, segons xifres de l’Idescat, Alinyà ha perdut 200 habitants des de l’any 1974. Aquesta pèrdua de població ha propiciat una transformació del paisatge del món rural. L’abandó de les pastures i dels cultius provoca que el bosc guanyi terreny. Les grans masses forestals s’han convertit en un combustible perillós que pot activar incendis devastadors.Per establir la població en aquesta comarca, el projecte crearà una brigada estable destinada a gestionar el bosc d’Alinyà. Estarà integrada per cinc persones i quatre d’elles hauran de ser de col·lectius vulnerables, que ja s’estan formant.

Bio For Piri, segona millor posició i dos milions d’euros

El projecte ha obtingut la 2a millor posició en la classificació de totes les propostes presentades en la convocatòria d’ajuts per a la “conservació i restauració d’ecosistemes i la seua biodiversitat” de la Fundació Biodiversitat, i ha rebut un total de 1.992.473 euros. Aquesta xifra denota, segons els impulsors, que “el projecte és una clara aposta transformadora per a la promoció de la bioeconomia lligada a l’àmbit dels boscos i a la contribució a la transició ecològica”. Aquestes ajudes Next Generation han ofert una dotació de 77 milions d’euros a repartir entre 56 projectes seleccionats d’Espanya.