Tècnics espanyols i andorrans inicien la 3a temporada per traçar la frontera entre els dos països, amb un conflicte entremig

Un equip de tècnics de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) espanyol, dels ministeris d’Exteriors i de Territori d’Andorra, i els Agents Rurals reprendran a mitjans de mes, una vegada acabi la temporada del desglaç, les prospeccions sobre el terreny per concloure l’estudi que definirà la frontera entre Espanya (Lleida) i Andorra i que impulsen els governs d’ambdós països. 

A l’estiu passat van realitzar el treball de camp al límit amb l’Alt Urgell i aquest any ho faran al límit de frontera amb la Cerdanya. Aquesta és la tercera campanya per solucionar el conflicte que va començar el novembre del 2021 després de la denúncia del Parc Natural de l’Alt Pirineu als Agents Rurals perquè investiguessin si el parc solar que construïa Andorra a la zona del Planell de la Tossa, a la parròquia de la Massana, ocupava territori català. 

Un informe dels Agents Rurals va concloure que 16.000 metres quadrats del camp fotovoltaic estan situats a les Valls de Valira, a la zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Per una altra banda, el camp solar de l’estació d’esquí de Pal-Arinsal, que va començar a generar energia el gener del 2022 i que és una de les empreses que ha d’impulsar les energies renovables al Principat, continua en funcionament. 

La infraestructura, de la companyia elèctrica Nord Andorrà, va suposar una inversió de 2,2 milions d’euros. Ocupa una superfície de 22.000 metres quadrats, compta amb 5.300 plaques, genera una producció anual de 2.400.000 kWh i suposa més del 40% del consum de Pal i Arinsal.

L’alcalde de les Valls de Valira, Ricard Mateu, es va reunir a començaments d’any amb el nou ambaixador espanyol a Andorra, Carlos Pérez-Desoy Fage, “per demanar-li que defensi els límits que nosaltres considerem correctes, que són els que hi ha ara”. “L’única informació que tenim és que continuen treballant i va per llarg”, va concloure. El govern d’Andorra ha confirmat que l’última reunió de la comissió bilateral, creada per dirimir els límits de la frontera, es va fer a començaments de març.

L’ambaixador espanyol a Andorra, per la seua part, va fer unes declaracions a finals de l’any passat en les quals assegurava que l’estudi podria estar a punt en un termini de “dos o tres anys”. Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb l’ambaixador sense aconseguir-ho.

La invasió territorial que podria haver comès Andorra amb la construcció del seu parc solar més gran al límit de frontera amb Catalunya, al municipi de l’Alt Urgell de les Valls de Valira, no és l’única discrepància territorial que es registra en les cartografies de costat i costat de frontera, que no deixen clar on acaba Andorra i on comença Catalunya i l’Estat espanyol. 

Les divergències sobre aquests límits fronterers supera les 200 hectàrees, segons estudis d’experts del territori en enginyeria forestal. La disputa del Planell de la Tossa per les 5.300 plaques solars, afecta unes 10,45 hectàrees de terreny, que segons els mapes oficials catalans i espanyols corresponen, en un 40 per cent, a l’EMD d’Os de Civís. 

Al mateix municipi, però en aquest cas al nucli de Civís, hi ha 86,71 hectàrees de terreny forestal que podrien generar controvèrsia i que estan situades al barranc de Laquell, a prop del refugi de Francolí. Aquesta és la superfície més gran que es troba en controvèrsia. Aquesta zona forma part, segons els agents rurals, de l’espai de bosc on el Principat celebra cada any la setmana de caça de l’isard.

També a l’EMD de Bescaran hi ha aproximadament 30 hectàrees en disputa. Aquestes estan situades a la zona sud-oest del Pic Negre. En aquest cas, aquest punt té la particularitat que és una zona transitada per vehicles motoritzats, una activitat no sancionada a Andorra però sí a Catalunya.

I al límit amb la Cerdanya, també hi ha 76 hectàrees que plantegen dubtes segons la cartografia escollida. Es tracta d’una zona escarpada i poc transitada situada entre els refugis de l’Illa i de Montmalús i que pròximament seran estudiats pels tècnics sobre el terreny.

Un camp solar de 2,2 milions d’euros que genera 2.400.000 kWh a l’any

El Govern d’Andorra vol fer més atractives les inversions en energies renovables i l’any passat va modificar el reglament per donar més facilitats al sector empresarial i a la ciutadania perquè autoconsumeixin l’energia produïda al país. Les últimes dades públiques del consum de renovables al país són del 2022, quan el 67 per cent de l’electricitat consumida va ser d’origen renovable (un 38 per cent eòlica, un 24 per cent hidràulica i un 4 per cent solar). El camp solar que va impulsar Nord Andorrà, amb una inversió de 2,2 milions d’euros, és un exemple de projecte que vol potenciar el país.