Pep Valerio: «La meitat d'adoptats a Rússia pateix el trastorn alcohòlic fetal»

En què consisteix el Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal?

Són afectacions derivades de la ingesta d’alcohol per part de la mare durant l’embaràs. Poden arribar a incloure discapacitats físiques i cognitives, així com problemes de conducta i d’aprenentatge, que es poden manifestar alhora.

Quins són els principals símptomes?

Alguns tenen unes característiques facials anormals, com per exemple els ulls molt petits o el plec nasolabial llis. Poden arribar a tenir microcefàlia, alçada i pes baixos, conductes d’hiperactivitat, alteració en la capacitat memorística o dèficit de raonament. Per exemple, un jove de 18 anys acostuma a tenir una maduresa d’un nen de 8 anys. També pateixen trastorns d’ira i compulsivitat. En realitat s’han arribat a trobar fins a un total de 400 trastorns associats al TEAF.

Han ofert formació sobre TEAF a la comissaria de la Seu. Amb quina finalitat?

És important que se sàpiga com detectar els qui el pateixen per no empitjorar la situació en una possible actuació policial. Són persones conflictives que poden acabar relacionades amb el món policial i judicial. És adequat evitar l’ús de sirenes, atansar-s’hi amb tranquil·litat, utilitzar un to de veu baix i no tocar la persona sense el seu consentiment. És una llàstima però un estudi fet al Canadà va fixar la seua esperança de vida en 34 anys perquè acaben portant vides conflictives, amb suïcidis, accidents i consums de drogues.

Pot curar-se?

No. És una lesió cerebral crònica irreversible provocada per l’alcohol. Un consum setmanal d’alcohol durant l’embaràs pot provocar TEAF. Els trastorns ja apareixen en la primera infància, perduren al llarg de la vida i es tradueixen en una sèrie de discapacitats secundàries com problemes de salut mental i derivar en problemes legals, internament en institucions, problemes amb el consum de drogues o dificultat per incorporar-se al món laboral.

La seua filla està diagnosticada amb aquest trastorn.

Com és la convivència?

Educar un nen o adolescent amb TEAF és molt exigent, frustrant i esgotador. Quan et comuniquen el diagnòstic, evidentment és desolador. Com a pare o mare és important no perdre de vista les nostres necessitats i cuidar-nos a nosaltres mateixos. El suport i acompanyament de la família és essencial a l’hora de dotar la persona de les estratègies i recursos necessaris per fomentar-ne el desenvolupament amb tots els seus potencials i la màxima autonomia.

Cada vegada hi ha més persones diagnosticades amb TEAF?

Queda molta feina per fer i aquest trastorn encara està considerat com una malaltia minoritària. De fet, l’anomenen el trastorn invisible. Hi ha un estudi de l’any 2019 dels hospitals Clínic, Sant Joan de Déu i Vall d’Hebron que va determinar que un de cada dos nens adoptats en països de l’Est tenen sospites de danys d’algun tipus per TEAF. També ens consten xifres com que de les 5.120 adopcions realitzades a Espanya entre els anys 1998 i 2015 en països com Ucraïna i Rússia, en un 51 per cent dels casos patien aquest trastorn i molts no estan ni diagnosticats. El més interessant ara seria portar a terme un estudi amb població autòctona.

Falten més recursos de les administracions?

És essencial un diagnòstic més gran per part dels serveis sanitaris. És un trastorn greu i per a tota la vida i salut mental ha de preveure qui ajudarà les persones que el pateixen quan les seues famílies ja no hi siguem.

Què pot fer aquí la industrial de l’alcohol?

Som conscients que és un sector que mou molts diners però treballem amb ells perquè ens ajudin a conscienciar la població.