Càritas Catalunya avisa de l'augment de la pobresa entre la població més jove: "Al 54% de les llars hi viuen infants"

Les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya han acompanyat 99.535 llars on viuen 245.665 persones aquest 2023, un 1% menys que l'any anterior. Així es desprèn de la Memòria 2023 que l'organisme ha presentat a la Seu d'Urgell i que reflexa un increment de la pobresa entre la població més jove i una transmissió intergeneracional d'aquesta. D'acord amb l'informe, al 54% de les llars ateses hi havia infants. A més, el 18% de les persones ajudades han estat nens i nenes o adolescents, i el 16% joves d'entre 18 i 29 anys. El document també ha revelat que una de cada dues llars acompanyades no viu en un habitatge digne i que el 22% dels usuaris pateixen una situació de precarietat laboral "que no els permet cobrir les necessitats bàsiques".

Càritas Catalunya ha alertat que les desigualtats han augmentant considerablement en els darrers anys i que la distància entre les classes socials que tenen més ingressos i les persones amb menys recursos s’han accentuat: “És set cops més alta que ara fa deu anys”, ha argumentat Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya i vicedirectora de Càritas Diocesana d’Urgell.

Ha explicat que els efectes de les crisis que s’arrosseguen des de 2008, l’econòmica, la de la covid-19 i la que es deriva de l’escalada de preus del darrer any, segueixen molt presents entre les famílies amb menys recursos. En aquest sentit, ha apuntat que l’habitatge segueix sent un dels principals problemes estructurals perquè “les llars vulnerables destinen un 43% dels seus ingressos al pagament del lloguer, mentre que les més riques sols hi inverteixen un 10%”. A aquesta situació s’hi suma una “pobresa laboral” creixent amb feines precàries i una economia submergida cada cop més extensa.

Empadronament i economia sumergida

En aquest sentit s’ha expressat Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, que s’ha referit a la necessitat que els ajuntaments empadronin “tots els invisibles”. Ha posat de manifest que l’economia submergida és “una realitat continguda” i ha dit que sense ella “la revolta al carrer ja s’hauria produït. “Vivim en un teulat de vidre tan fràgil que podem fer saltar una espurna en qualsevol moment”, ha comentat Roig que ha remarcat que “la realitat no és pot obviar i que s’ha de treballar” perquè el model socioeconòmic actual no és sòlid. Així, ha recordat a les administracions que “posar les persones en situació de més vulnerabilitat al centre de les polítiques públiques hauria de ser la principal prioritat”. Ha recordat que Catalunya sempre ha estat un corredor i ha criticat “determinats discursos que confronten amb la realitat dels que arriben i els que ja hi són”.

Infants pobres, adults pobres

Fortuny ha destacat que la pobresa continua tenint rostre de dona, ja que d’acord amb la memòria el 59% de les persones ateses corresponen a usuàries femenines. En aquest sentit, ha remarcat que aquesta problemàtica cada cop té més impacte sobre els infants. Segons l’informe, les llars amb nens i nenes i adolescents tenen una taxa de pobresa i exclusió més elevada que la resta, amb conseqüències en el futur dels nens i nenes i adolescents. “La pobresa infantil és la principal via de transmissió de la pobresa i hi ha una alta probabilitat que els infants pobres segueixin sent pobres en la vida adulta”, ha comentat.

Ha apuntat que les dades han revelat que continuen sent majoritàries les famílies ateses amb menors, amb una proporció del 54% dins el total. Dins d’aquestes, destaquen les llars monoparentals amb un percentatge del 22%. Pel que fa les persones soles, representen el 27% del total. A més, tot i que més de la meitat dels atesos són adults, un 58%, ha assenyalat que el 18% correspon a infants i adolescents i el 16% a joves d’entre 18 i 29 anys. A banda, el 8% són persones de 65 anys o més.

El 50% dels usuaris no disposa d’un habitatge digne

La coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya i vicedirectora de Càritas Diocesana d’Urgell, Marta Fortuny, ha comentat amb preocupació que l’accés a l’habitatge ha empitjorat, especialment per a les llars amb major vulnerabilitat. “El 50% de les llars ateses no viuen en habitatges dignes i el 21% viu en habitacions rellogades”, ha recordat. Ha dit que aquesta xifra suposa tres punts per sobre de les dades de l’any passat i ha explicat que tot i que aquesta problemàtica va detectar-se inicialment a l’àrea metropolitana, ara ja s’ha anat estenent arreu del territori.

Segons Fortuny, les dificultats per tenir una casa digne s’agreugen perquè el 46% de les persones ateses es troba en situació d’atur: “Això evidencia l’estreta relació entre atur i exclusió social”, ha apuntat. A més, ha dit que el 70% de les llars ateses són incapaces de fer front a les despeses derivades de l’habitatge.

Dificultats per cobrir les necessitats bàsiques

En aquest mateix sentit, ha indicat que per a moltes persones, tenir feina no suposa sortir de la pobresa. Ha dit que el 22% dels usuaris es troben en una situació de precarietat laboral “que no els permet cobrir les necessitats bàsiques”. El document ha recollit que pràcticament la totalitat de les llars ateses, el 94%, es troben en situació de pobresa relativa, el 79% en situació de pobresa greu i que el 61% reconeixen no poder garantir un a alimentació adequada.

Fortuny ha apuntat que “la parcialitat involuntària, l’elevada temporalitat i les condicions abusives de treballar sense contracte” com les principals fonts de precarietat laboral. Alhora, ha considerat que afecten especialment les dones, els joves i les persones en situació administrativa irregular.

Un futur incert i escut social sense garanties

Així, segons la memòria, el 44% de les llars no poden pagar les despeses escolars, el 59% no disposa d'internet més enllà del mòbil, el 47% ha hagut de deixar de comprar els medicaments necessaris, i el 87% ha hagut de reduir activitats d’oci.

En aquesta línia, la memòria ha indicat que de les persones ateses per Càritas a Catalunya només el 9,8% són perceptors o bé de l'Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania. Per aquest motiu, Fortuny ha considerat, que “l’escut social actual no protegeix”.

Pel que fa a la procedència de les persones ateses, ha detallat que els usuaris de l’Amèrica del Sud i Amèrica Central continuen en un percentatge alt, del 41%, mentre que els nascuts a l’Àfrica representen un 23% i els nascuts a l'Estat un 24%. Pel que fa a la situació administrativa, destaca l’augment de 7 punts percentuals dels usuaris que es troben en situació administrativa irregular (41%).

Inserció laboral

Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Diocesana d’Urgell, ha explicat que en aquest darrer any 2023 s’ha fet molt d’èmfasi en la inserció sociolaboral, fent una aposta clara per l’economia social. Així, ha dit que des del Programa d’Inserció Sociolaboral s’han portat a terme 187 projectes per a la inserció sociolaboral i l’economia social, amb més de 12.740 participants i una inversió de 6,7 milions d’euros.

D’altra banda, Casanova ha explicat que Càritas a Catalunya disposa de deu empreses d’inserció sociolaboral (EIS) que han donat feina, el 2023, a 1.217 persones, amb un volum de gestió de 42,8 milions d’euros. Una d’aquestes deu empreses és precisament el Grup Grapats de Càritas Diocesana d’Urgell.

Propostes per revertir la situació

Finalment, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha aprofitat l'acte per anunciar que deixarà de presidir l'entitat el mes de novembre. En la seva intervenció, ha fet èmfasi en la necessitat de garantir el dret a la bona administració i a la protecció social; l’accés i el manteniment de l’habitatge digne; la dignificació de les persones sense llar i en situació d’exclusió residencial; l’actualització de la Cartera de Serveis de la Generalitat de Catalunya; la modificació de la Llei de la renda garantida de ciutadania i el traspàs de l’ingrés mínim vital del govern espanyol a la Generalitat. També ha reclamat plans d’ocupació flexibles i que permetin la regularització; l’agilitació de l’emissió de tots els informes d’estrangeria i la millora dels tràmits; la protecció efectiva de la infància en situació d’exclusió social, o la garantia del dret a l’alimentació, entre d’altres.

Ha apostat per ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer i oferir més habitatge social d’emergència. Ha proposat crear ajudes pel pagament de l’habitatge i incentius fiscals pel lloguer assequible i ha reclamat que l’atenció sigui presencial i que els ajuntaments ajudin a totes les persones que es trobin en situació de necessitat.

A més, ha apostat per tramitar el padró sense domicili fix, fer prevaldre l’interès superior del menor, per la gratuïtat i universalitat de l’etapa educativa dels 0-3, i per dissenyar una prestació universal per criança.

També ha demanat plans d'ocupació i formació flexibles que permetin la regularització; garantir l'accés a les prestacions d'ingressos mínims; el dret a l’alimentació; i avançar fermament en les lleis d’enfortiment del tercer sector social.

Per la seva banda, Josep Maria Mauri i Prior, vicari general del Bisbat d’Urgell, ha recordat que Càritas vol dir amor i generositat. Ha posat l’accent en l’acompanyament a les persones que ho necessiten perquè recuperin la seva “pròpia dignitat” i ha dit que “la taula del progrés ha de ser per a totes i cada una de les persones”.