Landry Riba: «Andorra podrà limitar les autoritzacions a residents»

L’acord entre el Principat i la Unió Europea dotarà el Govern andorrà d’un mecanisme de regulació demogràfica inexistent fins ara amb un sistema de quotes que afectarà la població resident

El secretari d’Estat d’Afers Europeus d’Andorra, Landry Riba, és l’alt càrrec del Principat encarregat de les negociacions de l’acord d’associació del país amb la Unió Europea. En aquesta entrevista amb SEGRE, Riba assegura que l’acord dotarà el Govern andorrà d’“un mecanisme de regulació demogràfica a través d’un sistema de quotes que afectarà la població resident”.

Una regulació inexistent fins ara i que “permetrà que el país limiti la xifra de residències”. “El Govern podrà decidir no donar més autoritzacions de residència fins a l’any següent per créixer seguint una tendència més conservadora que l’actual”, va indicar.

“Aquest és un instrument que, juntament amb les polítiques d’habitatge que impulsa el país, pot ajudar a solucionar la situació de tensió actual i beneficiar també la problemàtica a l’Alt Urgell”, va considerar el ministre.En el marc dels treballadors fronterers, actualment existeix una quota que va condicionada a l’emissió d’una autorització de Treball fronterer. Amb l’acord, va apuntar Riba, “aquesta quota desapareixerà” però se’n mantindran altres de vinculades a la residència a Andorra. “La persona que no resideix a Andorra no passarà per un sistema de quota”, va insistir. El nombre de treballadors fronterers que treballarà al país passarà a constar en un registre i estarà regulat pel mateix mercat laboral, que serà el que fixarà les ofertes.

El control dels antecedents penals que fa el país “passarà a ser exclusiu per a les persones que sol·licitin la residència”, va dir. En el cas dels treballadors fronterers, es mantindrà només en les professions considerades com “sensibles”, que són les relacionades amb els sectors de l’educació, de la salut, dels serveis financers i algunes professions liberals. Per a la resta, el criteri de la revisió dels antecedents penals desapareixerà. Serà el cas, per exemple, dels treballadors que treballen en pistes (a excepció dels monitors infantils).Pel que fa a la seguretat social, Riba va explicar que l’acord d’associació situarà el sistema andorrà de seguretat social dins del sistema europeu. A efectes pràctics, “representarà un avenç per als treballadors de nacionalitat europea que es jubilin i que hagin treballat al país”, ja que no estaran obligats a reclamar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la prestació que els pertoca pels anys cotitzats. Amb el sistema de coordinació que fixa l’acord, la persona que es jubili, estigui al país on estigui, rebrà una única pensió que inclourà el dret generat en aquest país. Els treballadors andorrans, entre els quals els fronterers, es beneficiaran també de la targeta sanitària europea, que els donarà dret a ser atesos en qualsevol sistema públic de salut de la UE.

L’acord serà una font d’oportunitats que ajudarà Andorra a diversificar la seua economia i que es traduirà en un “increment d’ofertes de treball i en una oportunitat real de generar més opcions laborals que beneficiaran les poblacions més vinculades a Andorra”, va explicar el secretari d’estat.“L’acord facilitarà també sistemes per a la contractació de treballadors fronterers”, va assegurar. El catàleg de les ofertes publicades del servei d’ocupació andorrà serà visible a través del sistema EURES (European Employment Services), que és el sistema europeu d’ocupació. De la mateixa manera, les persones que busquin feina podran publicar el seu currículum en aquesta plataforma i serà visible per als empresaris andorrans, “que preferiran treballadors que siguin veïns de la Seu que no pas de Copenhaguen”, va considerar.

Dins del capítol sobre cooperació entre Andorra i els 27 països associats, l’acord contempla el concepte d’Espai Pirinenc entre Andorra, Espanya i França. Riba va indicar que serà un espai similar a l’Espai Alpí europeu, participat per 7 països.Permetrà aplicar polítiques de cooperació transfrontereres en àmbits com la salut, l’educació, l’ocupació, l’economia o el turisme i sol·licitar ajuts europeus. L’acord regularà la prestació de serveis i permetrà que les empreses andorranes i les de l’Alt Urgell puguin intercanviar serveis amb tràmits administratius simplificats, va concloure.