Mil adopcions en 10 anys

Gairebé dos dècades cuidant animals abandonats i un total de 1.789 entrades, la majoria de gossos, en els últims deu anys. És el balanç que es desprèn de la memòria del Refugi Supracomarcal d’Animals Abandonats de l’Alt Urgell, situat a la partida de Benavarre, al municipi de Montferrer i Castellbò i que ha aconseguit tancar més d’un miler d’adopcions des de l’any 2014.

Els responsables expliquen que no tots els animals són abandonats i xifra en 669 els que durant l’última dècada han estat recuperats pels propietaris a l’haver-se extraviat o escapat. La mitjana d’ocupació anual se situa al voltant dels 35 animals.

El centre va nàixer com una iniciativa conjunta entre el con-sell comarcal de l’Alt Urgell, de l’ajuntament de la Seu, del consell comarcal de la Cerdanya i l’ajuntament de Puigcerdà i actualment hi estan adherits tots els municipis de la Cerdanya i de l’Alt Urgell.

L’any passat la protectora va rebre 115 animals, dels quals 52 van poder ser donats en adopció i 58 més van ser ingressos de gossos que havien estat extraviats pels seus propietaris o que s’havien escapat i que finalment van ser recuperats. L’ocupació a data d’1 de gener era de 39 animals.

El gruix de la gestió del centre va a càrrec de dos treballadors que s’encarreguen que als animals no els falti de res. Així mateix, compten amb l’ajuda d’un grup de voluntaris que hi acudeixen cada setmana per treure a passejar els animals, sobretot els mesos de primavera a tardor. “A l’hivern costa més i és una llàstima perquè els animals necessiten sortir igualment però llavors ens n’encarreguem nosaltres”, explica David Rosso, responsable del centre.

El refugi disposa de més de 200 fitxes de voluntaris malgrat que no tots són actius. “Mai no n’hi ha prou i animo les persones a qui els agradin els animals que vinguin a treure’ls a passejar perquè ho agraeixen enormement”, explica. Rosso destaca que l’èxit de mantenir uns nivells baixos d’ocupació és “potenciar molt les donacions i donar moltes facilitats a l’hora d’adoptar”.

Però el problema arriba, continua Rosso, amb les races perilloses. “Cada vegada n’entren més i és complicat perquè al no conèixer el passat d’aquests animals ni la conducta, resulta difícil aconseguir-los una llar”, diu el responsable del centre.

«Fa tant de temps que ho fem que és com si fossin nostres»

Vikki Field és veïna d’Andorra i es desplaça dos dies a la setmana fins a aquesta protectora per cuidar-se dels animals de manera voluntària. Fa més de deu anys que hi col·labora i es defineix com “una enamorada” dels animals. Li encantaria poder tenir-los a casa però explica que la seua parella no és partidària d’això. “Els gossos ja em coneixen, sobretot els que fa més temps que hi són”, conta. Assegura que els animals “em donen vida, puc tenir dies dolents i arribar amb mal de cap per problemes del dia però sempre me’n vaig amb un somriure”.Linda Brown també és voluntària i diu que al principi “pensava que em faria molta pena veure’ls i no podria però és cert que els veus tan alegres que no puc deixar de venir sempre que soc a prop, perquè sé que és un bé per a ells”.