Un tresor de la gastronomia de l'Alt Urgell, en perill d'extinció per la falta de relleu generacional

La producció de la ceba de Coll de Nargó, una varietat originària d'aquest municipi de l'Alt Urgell, es troba en risc de desaparèixer a causa de la manca de relleu generacional en el sector primari. Aquesta ceba, reconeguda per la seva forma allargada, dolçor i textura cruixent, era cultivada antigament per moltes famílies de la zona, que en venien el planter. No obstant, amb el pas del temps i la disminució de pagesos, l'interès per aquest producte hortícola ha anat minvant, tot i que encara compta amb alguns clients fidels.

Davant d'aquesta situació, pagesos, cuiners i el mateix Ajuntament de Coll de Nargó estan reivindicant la importància de mantenir i potenciar la producció d'aquesta ceba autòctona. Montserrat Ramoneda, cuinera nascuda a Coll de Nargó, recorda que quan era petita, "la venda de planter de ceba era una activitat econòmica del poble que generava molts ingressos". Ara, lamenta que "de mica en mica, aquesta gent gran s'ha anat perdent, cada dia hi ha menys pagesos". Ramoneda defensa la necessitat de continuar la producció d'aquest producte per la seva qualitat i per evitar que s'acabi perdent definitivament.

En un intent de donar valor afegit a la ceba de Coll de Nargó, fa uns anys es va optar per elaborar productes derivats, com ara ceba caramel·litzada i un chutney que combinava aquesta varietat amb pebrot picant de Fígols i poma de Lleida. Tanmateix, la manca d'un obrador per fer les elaboracions va fer inviable el projecte. Actualment, Ramoneda continua reivindicant l'ús d'aquesta ceba, venent-la a restaurants com l'Hostal Víctor d'Oliana, on treballa. A més, al Forn Reig de Coll de Nargó, la ceba és l'ingredient principal d'una de les coques que elaboren al seu forn de llenya.

Impulsar la Denominació d'Origen per protegir la ceba de Coll de Nargó

Tant Montserrat Ramoneda com Antoni Desongles, un pagès que encara cultiva aquesta varietat de ceba, consideren que aconseguir una Denominació d'Origen seria un gran impuls per a la producció. Desongles explica que va aprendre dels seus avantpassats que la llavor s'havia de fer en lluna plena i que, coincidint amb aquesta fase lunar, s'havia de sembrar al setembre i trasplantar al febrer.

El risc de desaparició de la ceba de Coll de Nargó és elevat, segons Desongles. Fa un parell d'anys, una pedregada va malmetre tota la producció, i només va poder recuperar-la gràcies a una altra persona que encara en guardava. "Gràcies a aquest petit 'raconet', vaig poder aconseguir nou planter l'any passat", afirma.