Un taller museu amb solera

Perdura al Pont de Suert un dels primers testimonis de l’arribada de la revolució industrial al Pirineu a partir de la segona meitat del segle XIX. Es tracta de la Fábrica de Mantas, fundada el 1876 i que al seu torn és una mostra que el territori va saber com aprofitar els recursos naturals que hi havia a la zona, que en aquest cas són la força de l’aigua i la llana de les ovelles.

Teresa Dies Llovera és qui està ara al capdavant del negoci, l’origen del qual es remunta a un dels viatges que el seu besavi Lluís Dies Agulló, fill de Casa Jeroni de Peramea, va fer al Pont de Suert per arreglar el campanar de l’ara coneguda com a església Vella. Inspirat per la riquesa de la llana de les seues ovelles i l’adopció de màquines per produir teles en zones industrialitzades, es va embarcar al costat d’uns altres dos socis en una aventura empresarial que durant 148 anys ha sabut adaptar-se als canvis que van portar nous temps conservant la seua essència. La maquinària –de segona mà– va arribar a la Pobla de Segur amb tren, i d’allà va ser carregada en burros fins al Pont de Suert. 

Així, aquests telers van començar a funcionar cobrint les necessitats dels habitants de la zona fabricant mitjons, bufandes, cortines que s’utilitzaven per aïllar les finestres de les cases en els durs mesos d’hivern o les tradicionals mantes de pastor. “No visualitzo la fàbrica com una indústria, sinó més aviat com un taller, ja que l’ambient de treball era molt familiar i tots remàvem a una”, explica Teresa.La primera generació que va gestionar el taller eren pagesos i no tenien experiència a manejar els aparells, que funcionaven gràcies a l’energia que feia un salt d’aigua, per la qual cosa eren freqüents els viatges a Terrasa o Sabadell per resoldre els dubtes que poguessin sorgir en el seu maneig. Però com diu el refranyer, tres és multitud, i Jeroni, el fill gran de Lluís, va comprar tot el negoci i el va dirigir fins a passar-lo al seu fill Jesús. La filla d’aquest últim, Leonor, va optar per vendre’l a Josep Dies Carrera, pare de l’actual propietària. Va ser aquest qui va introduir per primera vegada els tints de color a les peces que fabricava, que fins llavors eren únicament en blanc i negre. 

El nivell d’automatització de la indústria tèxtil va créixer, encara que no va ser així a La Fábrica i hi ha documents que apunten que va arribar a donar feina a unes 16 persones. Amb l’aparició d’Enher es va substituir l’energia hidràulica per l’elèctrica i paral·lelament l’empresa va començar a comercialitzar altres productes de la llar com roba de llit, per convertir-se en un dels principals distribuïdors de la zona. El local comercial es va ampliar el 1990 i va ser quan Teresa va agafar les regnes del negoci. Encara així, recorda que durant els anys en què el seu pare el dirigia eren molt freqüents els canvis, fet que facilitava les vendes. “La gent llavors no tenia gaires diners i el preu de les mantes estava estretament vinculat a la qualitat i la disponibilitat de la matèria primera, a diferència d’ara, que la mà d’obra és el cost més gran”, explica Teresa, que afegeix que “el mètode de tu em dones la llana i jo et dono ja una manta era una cosa molt habitual”.

Aquesta pionera indústria tèxtil, la més antiga de l’Alta Ribagorça, ven actualment a tot el territori nacional. La propietària ha habilitat a la mateixa botiga un espai museïtzat amb antics telers i fotografies que en recullen la història, que testifiquen l’evolució de l’activitat manufacturera. “Són mantes per a tota la vida, fins i tot per a tres o més generacions, i qui en compra una sol tornar a comprar-ne més per regalar”, afirma Teresa. Amb tota seguretat, molts dels avantpassats dels qui llegeixen ara aquestes línies van utilitzar en el seu dia un dels tapaboques teixits en un dels seus telers, també conegut com manta de pastor, el producte estrella que La Fábrica continua elaborant. 

La manta de pastor, un símbol del món rural i ramader

El tapaboques o manta de pastor és una gruixuda bufanda, confeccionada amb llana, amb serrells als extrems. Tradicionalment va ser la peça utilitzada pels pastors del Pirineu per protegir-se del fred o la pluja. És el producte estrella des de la fundació de la Fábrica de Mantas i un dels records més típics de la zona de la Ribagorça. A la Fira de la Girella del Pont de Suert, que reflecteix cada mes d’octubre la vida a la muntanya, els antics oficis i tradicions vinculades al món rural i ramader, es nomena cada any el majoral del Pirineu. Aquest personatge és l’encarregat de vigilar el bestiar i la vida a la muntanya i se li fa entrega del ganxo de pastor i, per descomptat, del tapaboques, que lluu durant tota la jornada.