Recuperen textos històrics rescatats d'un abocador a prop de la Pobla de Segur

L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça ha incorporat recentment documentació històrica d’alt valor a la seua col·lecció. Tot apunta que els textos formen part del fons patrimonial de la Casa Miquel del poble de Massivert, avui dia abandonat i que en el seu dia estava adscrit a l’ajuntament de Malpàs. El curiós del cas és l’origen de la documentació, ja que aquesta va ser trobada en un abocador a prop de la Pobla de Segur fa 20 anys per Pere Casulleras, un veí de la Conca de Dalt.

Així doncs, Casulleras ha conservat els textos, que daten des del segle XVI fins a principis del segle XX, fins a l’actualitat. Va decidir donar-los a l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça després de la seua posada en marxa l’any passat, amb la finalitat que puguin ser estudiats i catalogats.

Per la seua banda, Manel Rivas, director de l’Arxiu Comarcal, explica que la documentació inclou rebuts, capítols matrimonials, contractes de compravenda i fins i tot un cadastre. “Entre els més valuosos es troba un rebut amb el qual va pagar el poble d’Erta als carlins durant la guerra el 1842”, destaca Rivas, que també recorda que “gran part fa referència també al monestir de Santa Maria de Lavaix, que llavors pertanyia a Massivert però que ara és del Pont de Suert”.

La documentació serà ara tractada, a fi de garantir-ne la conservació. En aquest sentit, els documents s’aplanaran, mentre que els volums que presentin desperfectes es recosiran i restauraran. Els arxivers s’endinsaran també en el seu contingut, passant a descriure la totalitat dels textos per catalogar-los i facilitar-ne així la posterior digitalització. Podran consultar-se a través de la plataforma Arxius en línia del departament de Cultura, que ofereix un gran volum de testimonis documentals d’abast cronològic i temàtic divers, tant per a investigadors com per a la ciutadania.

Així mateix, el següent pas serà provar de trobar els descendents de Casa Miquel de Massivert, que probablement es van desplaçar a algun altre lloc del Pirineu. “Als pobles abandonats és molt difícil seguir el rastre dels seus antics habitants, però un dels documents inclou un padró, la qual cosa podria facilitar aquesta tasca”, va concloure Rivas.