De les Borges a Hollywood: Oriol Sans dirigeix la música de la candidata a 5 Oscars 'La zona d'interès'

De les Borges Blanques a Hollywood passant per Auschwitz. Aquest és el curiós periple que ha fet Oriol Sans, director d’orquestra establert als Estats Units. I és que Sans apareix en els crèdits de la pel·lícula La zona d’interès, candidata a cinc Oscars i guardonada amb quatre premis al Festival de Canes i tres Bafta, entre altres reconeixements internacionals. 

La música que interpreten els presoners del camp d’extermini d’Auschwitz en aquest film ha anat a càrrec d’estudiants de la Universitat de Michigan dirigits per aquest lleidatà. Oriol Sans es mostra satisfet del recorregut que ha tingut la seua feina, encara que adverteix que és “gairebé una anècdota” en el context d’aquest exitós film escrit i dirigit per Jonathan Glazer. 

La seua particular pel·lícula va començar molt abans, el 2017, quan la seua companya Patricia Hall, professora de Teoria de la Música a la Universitat de Michigan, va tenir accés a l’arxiu d’Auschwitz. “Entre les partitures que va trobar li va cridar especialment l’atenció el foxtrot The Most Beautiful Time of Life”. 

Una cançó insòlitament optimista. “Ja se sabia que hi va haver orquestres a Auschwitz, però Hall va ser capaç de descobrir molts més detalls que no estaven documentats.” 

Les cançons eren alegres perquè bàsicament els presoners tocaven en festes dels oficials. “Però també n’hi ha una versió diabòlica, com succeeix amb tot el que van fer els nazis, i és que es van adonar que els presos caminaven més ràpid si sentien una determinada música. Com a les galeres romanes, que un esclau tocava el tambor per marcar el ritme.” 

I a partir d’aquest foxtrot es va iniciar un treball molt ambiciós per recuperar aquest patrimoni. “Les cançons eren conegudes, però l’ensamble era molt estrany: dos clarinets, una tuba, uns quants violins...” Als presoners els donaven la part de piano i havien de fer els arranjaments en funció dels intèrprets disponibles. “Contínuament havien de fer arranjaments d’instrumentació perquè morien músics.”

En un concert a Michigan l’orquestra d’Oriol Sans va incloure en el seu repertori una peça amb els arranjaments originals d’Auschwitz “i va tenir molta repercussió”. Va ser només el principi. El 2019 ja tenien una col·lecció de deu cançons i van programar un tour per a l’any següent amb actuacions a Nova York, Viena i Cracòvia. 

La pandèmia va truncar els seus plans. “El 2022 vam reprendre el projecte amb actuacions a Michigan i Nova York i el proper mes de maig tocarem a Viena i Cracòvia.” No són simples concerts. “Entre peça i peça es dona veu a testimonis de l’orquestra d’Auschwitz. I el contrast entre el que expliquen i la música que sona, majoritàriament danses alegres, deixa l’espectador tan tocat que no sap si aplaudir o no aplaudir.”

En plena gestació d’aquest projecte va arribar la petició del film The zone of interest, “del qual no sabíem res”, d’utilitzar un dels seus enregistraments. “Podia ser una de les moltes pel·lícules que no arriben al circuit comercial, però ha guanyat molts premis i opta a cinc Oscars, estem molt contents.”

Oriol Sans va arribar als Estats Units el 2006 per cursar un màster de dos anys a la Universitat de Michigan, on es va doctorar. Des del 2019 és professor de direcció d’orquestra i director d’activitats orquestrals a la Universitat de Wisconsin-Madison, però no oblida les seues arrels i procura tornar a les Garrigues “almenys una vegada a l’any”.