Josep Garriga, de l'Albi, col·lecciona tota mena d'objectes des dels set anys i ha habilitat dos cases per poder emmagatzemar-ne milers

Josep Garriga és col·leccionista des que era nen. Als 7 anys recorda que, amb una de les seues primeres pagues, se’n va anar a comprar una planxa de ferro per iniciar una de les seues primeres col·leccions. Les té de tota mena d’objectes, des de les tradicionals plaques de cava, eines del camp, ampolles de cava i conyac fins una petita moto Harley-Davidson de joguina. 

Tots els seus objectes estan catalogats detalladament a les seues dos cases de l’Albi. Viu allà amb la seua família des del 2019, abans de la DANA que va provocar una de les riuades més importants de la història de les Garrigues i va inundar els baixos de diversos habitatges, inclosos els seus.

“Vaig aconseguir salvar moltes coses, entre els quals un petit tramvia de fusta de joguina que encara sona si li dones corda”, explica. Garriga té 80 anys, va treballar com a químic per a nombroses multinacionals, ha viatjat per tot el món i es vanta d’haver menjat en més de 2.000 restaurants. “Un dia vaig conèixer gent d’aquest poble i aquí vaig venir a veure una casa en la qual pogués instal·lar les meues col·leccions. La primera vegada que vaig venir va ser el 1991. Vaig vendre tot el que tenia a Barcelona i vaig comprar una altra casa al poble. La vaig arreglar i aquí vam venir tots ja fa gairebé cinc anys. Al meu DNI diu que soc veí de l’Albi. Som una gran família de 800 persones”, assegura.

Ensenya les seues col·leccions amb orgull. És un patrimoni privat que està obert a mostrar a tot aquell qui li ho sol·liciti. “De fet, algunes famílies del poble em pregunten si poden portar els seus fills per veure els trens i ja han vingut uns quants nens. A mi m’agrada que vegin el que he anat recopilant en aquests anys. És la meua afició tenir-ho i cuidar-ho i, quan mori, poden destinar les col·leccions a allò que creguin més idoni”, diu.

Entre les seues sèries hi ha elements de tot tipus, des de rareses úniques fins a objectes el valor dels quals és sentimental. Tots estan inventariats i assegurats, explica Garriga. Ocupen els més intricats racons de casa seua, on ha arribat a construir poselles i llibreries en espais buits a les escales. Hi ha més de 200.000 postals en armaris i calaixos les més antigues des del 1880 fins avui, uns 700 pòsters penjats a les parets, alguns del segle XIX i dels primers anys del XX, i també un parxís de la República. Hi ha més de 20.000 llibres i uns altres 10.000 en miniatura amb una biblioteca diminuta per guardar-los. També conserva mig miler de rellotges, alguns de butxaca, així com retallables de nines de paper, caixes de fulles d’afaitar, paquets de tabac, plomes estilogràfiques i plomins, 2.000 jocs de cartes, encenedors amb forma de pistola, figures i escultures i 500 ninots dels que surten al tortell de Reis.

Recórrer l’habitatge és un viatge en el temps en què Garriga pot ensenyar des d’una col·lecció de flautes i harmòniques amb gairebé 70 anys, fins a sèries de càmeres fotogràfiques, encenedors, cendrers i pipes de fumar, màquines de cosir, bastons, ous de porcellana, gerres de cervesa, balances, plats de paret i joguets de llautó. També té un celler en el qual hi ha botelles amb caldos de gran valor i altres que no en tenen en absolut. Però, sens dubte, el tresor més ben guardat és el dedicat als trens en miniatura i tota classe d’objectes relacionats amb el ferrocarril, des de gorres de ferroviari a xiulets.

Garriga té 250 trens i a les golfes d’una de les cases ha muntat una gran maqueta amb vies i estacions per les quals els fa circular. És la que més curiositat genera i la que més ensenya als qui sol·liciten veure el seu museu privat. Un dels edificis de la maqueta és una reproducció d’una de les fàbriques on va treballar. També hi ha la reproducció de l’antiga estació de Lleida, de la qual està més orgullós. “És que és un treball mantenir-ho, però encara puc dedicar-m’hi. De fet, jo soc el que s’encarrega de treure la pols”.