Acord entre el Grup Griñó i GAP per renovar la planta de dejeccions Tracjusa de Juneda
Les dos companyies volen fer un centre de valorització de matèria orgànica per produir combustibles renovables
Tracjusa 2.
El Grup Griñó i la Cooperativa GAP (Gestió Agroramadera de Ponent) han signat un acord per renovar la planta de dejeccions ramaderes Tracjusa de Juneda. En un comunicat, afirmen que l'aliança es fa per contribuir a la descarbonització i transició energètica a Espanya i en aquest sentit també volen apostar per l'economia circular i la sostenibilitat ambiental. L'objectiu que plantegen en el projecte és transformar la planta en un centre de valorització de matèria orgànica per a la producció de combustibles renovables i biofertilitzants. Altres projectes relacionats amb la planta Tracjusa han despertat rebuig davant a la possibilitat que impliquessin la crema de residus contaminants.
El Grup Griñó centra el seu model de negoci en la transformació de residus en recursos i en promoure la transició cap a una societat neutra en carboni, i GAP és una cooperativa agrària que reuneix prop de 160 ramaders de les Garrigues. L'acord que han signat el situen com a "estratègic" per al desenvolupament de la planta de transformació de dejeccions ramaderes Tracjusa.
En aquest sentit, afirmen que Griñó aportarà experiència i coneixement en el desenvolupament, construcció i operació de plantes de biogàs i biometà, i en tecnologies de tractament i purificació de gasos. GAP cooperativa és la impulsora del projecte de Nova Tracjusa i asseguren que l'objectiu és millorar i optimitzar la gestió dels residus ramaders a nivell territorial, així com per fer una gestió adequada, efectiva, meticulosa i sostenible dels excedents de dejeccions ramaderes.
Les dos companyies afirmen que l'objectiu comú del projecte es desenvolupa en diferents línies. La primera és optimitzar l'actual planta de biogàs. El projecte aposta per incrementar la capacitat de digestió anaeròbica del tractament de dejeccions ramaderes i altres residus orgànics. El gas produït serà depurat mitjançant un procés 'd'upgrading' per obtenir biometà, que serà injectat a la xarxa. Això es faria per contribuir a la descarbonització i a la producció d'energies alternatives per substituir el combustible fòssil.
D'altra banda, es vol implementar un sistema de gasificació tèrmica, a partir de la valorització de CSR (Combustible Sòlid Recuperat, provinent de residus) i biomassa d'origen local, produint un gas de síntesi que es vol fer servir per produir vapor destinat a l'assecatge tèrmic de dejeccions ramaderes. Assenyalen que l'ús del CSR com a primera matèria permetrà reduir l'ús de combustibles fòssils i, en conseqüència, es reduirien les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Finalment, remarquen que es possibilita l'obtenció d'un biofertilitzant de qualitat, gràcies a la transformació en un granulat comercialitzable que, al seu moment, disminuirà la necessitat d'importar fertilitzants inorgànics de països tercers i els impactes associats a la producció i el transport.
Les dos companyies afirmen que l'acord demostra el "compromís" amb la generació de riquesa per al territori de manera "responsable i sostenible" i també el compromís a l'hora de promoure l'economia circular i la transició cap a un model sostenible, que contribueixi a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.
