Obres en marges i cabanes de volta a Arbeca per exhibir l'amagatall d'un capellà a la Guerra Civil

L’ajuntament d’Arbeca ha portat a terme aquest any diverses actuacions per a la restauració de marges de pedra seca, cabanes de volta, basses empedrades i revegetació de la banqueta del canal on s’han plantat 80 arbres. Una d’aquestes actuacions ha estat la restauració de l’amagatall denominat refugi dels Capellans, excavat a la roca on a començaments de la Guerra Civil es va ocultar dels anarquistes un sacerdot de la població, Ramon Quintana i Argilés. Es tracta d’un amagatall d’uns 2 metres cúbics on el religiós es va refugiar encara que, finalment, va ser arrestat i confinat en uns dels vaixells presó o txeques de Barcelona. El mossèn va ser alliberat per les tropes franquistes i va arribar a ser canonge de la catedral de Tarragona. Va ser un estudiós de la població de les Garrigues i va arribar a publicar diversos articles de la revista franquista de l’antic Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).

A més, s’han reconstruït tres cabanes de volta tant a l’interior com a l’exterior i dos basses d’aigua de pedra en les quals es recollia aigua de la pluja per donar de beure al bestiar. També s’ha recuperat un aljub excavat a la roca al costat d’una altra cabana de volta i diversos murs de suport on s’han portat a terme actuacions preventives per evitar el deteriorament d’aquestes construccions per la plaga de conills. S’han instal·lat malles metàl·liques per evitar la formació de caus. Es tracta d’una última actuació finançada amb les subvencions de la Generalitat destinades a protegir espais naturals, hàbitats i espècies. Arbeca té unes 700 hectàrees dins d’aquesta catalogació en l’àmbit dels Secans de Belianes-Preixana i en els últims dos anys ha rebut prop de 140.000 euros de l’anterior conselleria d’Acció Climàtica, ara d’Agricultura.

Durant l’any passat es van plantar uns altres 80 arbres al marge esquerre del Canal d’Urgell completant prop de quatre quilòmetres de via verda al costat de la conducció de regadiu que enllaça la població amb la fortalesa dels Vilars. També es va reparar una cabana per a la nidificació del xoriguer i diverses terrasses agrícoles destruïdes per la dana de l’any 2019. També es va restaurar una cabana de volta i es va marcar una ruta cicloturística. Les cabanes de volta són construccions protegides i declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A les Garrigues n’hi ha unes 2.000.

Constaten que els nadons ibers enterrats no van ser sacrificats

Un estudi microscòpic de les dents de llet determina que els nadons enterrats en llars iberes van morir per causes naturals i no per pràctiques rituals. D’aquesta manera ho determina l’anàlisi que han fet investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en col·laboració amb la Universitat de Vic (UVic) i el Sincrotró Alba sobre 45 esquelets de nadons dels jaciments del Camp de les Lloses (Osona), Olèrdola (Alt Penedès), Puig de Sant Andreu i Illa d’en Reixac (Baix Empordà) i la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, i que corresponen als segles VIII a I aC. Així, els arqueòlegs han descobert enterraments amb restes de nounats que no havien estat cremats en àrees d’habitatge o cultius, sobre els quals s’havia especulat que fossin resultat d’infanticidis o sacrificis rituals.