LA POBLA DE CÉRVOLES
Al rescat dels camins: 120 voluntaris fan més transitables més de 30 km de senders a la serra de la Llena
Van participar en una jornada dedicada a recuperar traçats deteriorats i fins i tot esborrats en alguns punts per l'avanç de la vegetació
Més de trenta quilòmetres d’antics camins de la serra de la Llena són ara més transitables, després d’anys en què el seu traçat s’ha deteriorat i fins i tot esborrat en alguns punts per l’avanç de la vegetació. És el fruit del treball de més de 120 voluntaris que, dissabte passat, van acudir al rescat d’aquests senders per evitar que acabin caient en l’oblit. Ho van fer en el marc d’una actuació convocada per l’ajuntament de la Pobla de Cérvoles, que buscava tant preservar aquest element del patrimoni històric com facilitar la gestió forestal d’aquest espai. També és un primer pas per potenciar la pràctica del senderisme.
Voluntaris de la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, les Borges Blanques, l’Albi i Lleida ciutat es van afegir a altres de pobles de la Conca de Barberà com Vallclara i Vilanova de Prades, els dos al costat de la serra de la Llena. També n’hi va haver de la comarca del Priorat. La jornada de voluntariat va comptar amb la col·laboració d’entitats com el Centre Excursionista Borges-Garrigues, el Centre Excursionista de Lleida, l’associació ecologista Gepec-EdC, l’Associació Set de Tosca del Vilosell i l’Agrupació Excursionista Montsant, entre d’altres.
Els participants es van dividir en 17 equips que van treballar en diferents camins de la serra de la Llena, uns senders que comunicaven les Garrigues amb la Conca de Barberà i el Priorat. Van acudir equipats amb tota mena d’eines manuals i mecàniques, des de tisores de podar fins a motoserres, per redibuixar senders el recorregut dels quals amb prou feines s’endevinava a les zones amb més vegetació.
D’altra banda, des de l’organització van indicar que, en alguns trams, van recórrer a ortofotos (imatges aèries) preses a mitjans del segle passat per saber del cert per on passava el camí històric, ja pràcticament desaparegut.
Els GR tenen una longitud mínima de 50 quilòmetres i es caracteritzen per tenir una senyalització específica. A la província n’hi ha actualment una desena, que travessen les comarques del pla i les del Pirineu.
Un primer pas per potenciar el senderisme en aquest espai
La jornada de voluntariat de diumenge passat per recuperar camins històrics va obrir també la porta a potenciar la serra de la Llena com un espai per a la pràctica del senderisme. Una de les associacions col·laboradores, el Centre Excursionista Borges-Garrigues, va descriure aquesta iniciativa a les xarxes socials com “la primera pedra del futur projecte del GR (sender de llarg recorregut) de la Llena” i va apuntar que aquest és “un dels principals objectius de la secció de cuidadors de senders” de l’entitat.