CASTELLDANS
Mas de Melons, més salvatge
Arbustos i plantes autòctones comencen a substituir cultius de cereals en 50 hectàrees. Creen hàbitats favorables per a la recuperació de l'alosa becuda i altres espècies estepàries
Terrenys deixats sense conrear i sembrats amb vegetació autòctona substitueixen camps de cereals en unes 50 hectàrees. - AMADO FORROLLA
La reserva natural de Mas de Melons té ara un aspecte una mica més salvatge. Arbustos i plantes autòctones han començat a substituir antics cultius de cereals en una superfície d’unes 50 hectàrees per tornar-les al seu aspecte natural. Es tracta d’una de les actuacions més cridaneres del projecte Life Connect Ricotí, finançat per la Unió Europea i que té com a finalitat crear hàbitats favorables per a la recuperació de l’alosa becuda i altres espècies de fauna estepària en aquest espai d’unes 1.500 hectàrees entre les comarques del Segrià i les Garrigues.
Des de l’any passat s’han plantat més de 50.000 plantes autòctones com la farigola i l’artemisa, a partir de llavors obtingudes d’una desena d’espècies locals i conreades al viver de Forestal Catalana a Tremp. S’han distribuït en més de mig centenar d’illes protegides per tancats per evitar que conills i senglars les danyin, amb l’objectiu que s’estenguin fins a cobrir una superfície d’unes 50 hectàrees fins ara ocupades per cultius de cereals. Unes altres seixanta hectàrees de terrenys s’han desbrossat per reduir la densitat de la vegetació.
Una illa de vegetació autòctona protegida amb un camp clos per evitar danys per conills i senglars. - AMADO FORROLLA
Després de condicionar aquests espais per a la fauna protegida, els responsables del projecte encaren la recta final amb dos objectius. El primer és afavorir la ramaderia tradicional d’ovelles a la zona amb la instal·lació d’abeuradors, amb la finalitat que els animals mantinguin al pasturar el nivell baix de vegetació que necessita l’alosa becuda i altres espècies estepàries. El segon objectiu es concentra en la divulgació i sensibilització, amb una campanya entre les escoles i la preparació d’una exposició itinerant.
També s’ha elaborat l’esborrany d’un pla de gestió per a l’alosa becuda en el marc d’aquest programa Life, que s’haurà de sotmetre a l’aprovació de la Generalitat. L’única població d’aquesta au a Catalunya es troba actualment a la Timoneda d’Alfés, i durant alguns anys se la va arribar fins i tot a considerar extingida. Les accions per conservar-la a Lleida s’emmarquen en un projecte de més envergadura que busca interconnectar les poblacions d’aquesta espècie en el conjunt de la península Ibèrica.
La Generalitat participa com a soci en aquest projecte Life, a través de l’empresa pública Forestal Catalana i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Hi participen també la Universitat Autònoma de Madrid i els governs autonòmics de Castella-la Manxa i Castella i Lleó.
Cinc anys i cinc milions amb suport de la UE
El projecte Life Connect Ricotí va arrancar de forma oficial el setembre de l’any 2021 i haurà d’acabar el desembre del 2026. El seu pressupost ascendeix a 5,4 milions d’euros, dels quals la major part, 3,9 milions d’euros, procedeixen del programa Life de la Unió Europea. El seu objectiu és afavorir la conservació de l’alosa becuda i altres espècies estepàries que comparteixen els seus hàbitats connectant entre si les diferents poblacions de la península Ibèrica. Això ha inclòs accions per condicionar espais favorables per a elles, com s’ha fet a Lleida, i fins i tot trasllats d’exemplars a Castella i Lleó.
