SEGRE

ENERGIES RENOVABLES

Cabanabona, pioner a utilitzar geotèrmia en edificis públics i les primeres cases

Aquest poble de 66 habitants ja té vint-i-un pous per aprofitar la calor del subsol

La perforació d’un dels 16 pous de la residència, que es van fer fa un any i mig.

La perforació d’un dels 16 pous de la residència, que es van fer fa un any i mig. - JORDI ECHEVARRIA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Cabanabona s'ha convertit en un municipi pioner en l'ús de la geotèrmia, amb 21 pous excavats a més de 100 metres de profunditat per aprofitar la calor del subsol. Aquests proporcionen ja calefacció d'origen renovable als edificis públics de la localitat, on aquesta tecnologia també ha començat a escalfar les primeres cases.

El municipi de Cabanabona, amb 66 habitants censats, és pioner en el desplegament de l’energia geotèrmica, que aprofita la calor del subsol per proporcionar calefacció i refrigeració 100% renovable als edificis públics de la localitat. Ho fa a través de 21 pous excavats a més de 100 metres de profunditat. Aquesta font d’energia neta ha començat a aplicar-se també a les primeres cases d’aquesta localitat de la Noguera.

L’objectiu de l’ajuntament és autogestionar la demanda energètica municipal i estalviar en consum elèctric. Els vint-i-un pous obtenen una potència de 133 kW. El municipi ha estrenat aquest any la nova seu consistorial en un immoble que també acull el Casal Social del poble. La climatització d’aquest edifici s’aconsegueix amb 4 pous de 130 metres de profunditat que sumen 25 kW. 

D’altra banda, la residència d’ancians té 100 kW amb 16 pous a una profunditat de 105 metres. Un habitatge particular obté 8 kW amb un pou de 110 metres de profunditat.El regidor de Cabanabona Josep Pampaloma va apuntar que l’objectiu és aconseguir l’autosuficiència energètica, i per a això “també incorporarem plaques solars per a la geotèrmia i reduir la factura elèctrica”. Fa un any es va iniciar l’excavació de pous per captar la calor del subsol. Es van instal·lar sondes que s’uneixen amb col·lectors, mentre que un tub els connecta a la sala de calderes, amb màquines geotèrmiques d’alt rendiment. Aquestes distribueixen la calor a través de les conduccions de calefacció, refrigeració i aigua calenta. Si bé la instal·lació d’aquest tipus d’energia és més cara que la de plaques solars o combustibles, la geotèrmia suposa un gran estalvi a llarg termini. Bartomeu Casals, assessor d’energies renovables de la Generalitat, va apuntar que aquesta tecnologia permet un estalvi d’entre un 60 i 70% en factures de llum i gas. Va assegurar que avui dia és l’energia renovable que desperta més interès, a causa del creixent cost de combustibles fòssils i la demanda social de solucions ecològiques. “És una energia renovable, neta i inesgotable, que està sota els peus”, va dir.

Energia solar per complementar la del subsol

Cabanabona complementa els sistemes de geotèrmia que ha implementat a l’ajuntament, el casal i la residència amb la instal·lació de plaques solars d’autoconsum per reduir la factura elèctrica. “Tot el projecte energètic que s’està impulsant al poble busca aquest objectiu: que el consum elèctric i energètic de fonts externes sigui zero”, va explicar el tècnic d’energies renovables, Bartomeu Casals. Va assegurar que aquesta energia atreu un renovat interès en pobles que intensifiquen els esforços per descarbonitzar sistemes de calefacció. Va afegir que en una dècada s’amortitza la inversió inicial, més costosa que les plaques solars. “El cost afegit el provoca la perforació dels pous, que ronda els 6.500 euros, mentre que té l’avantatge que el seu cost de manteniment és pràcticament nul i el seu rendiment és molt alt”, va assenyalar Casals.

La Llotja i el monestir de Vallbona utilitzen aquest sistema

La demanda per instal·lar sistemes de geotèrmia i aprofitar la calor subterrània ha estat lineal durant les dos últimes dècades, davant l’àmplia promoció que han tingut l’energia fotovoltaica i l’eòlica, ja que són les que alimenten el sistema elèctric. A les comarques lleidatanes hi ha altres iniciatives que han apostat per la instal·lació de sistemes de geotèrmia. La Llotja de Lleida, inaugurada el 2010, també compta amb aquest tipus de climatització per escalfar l’edifici, com també el monestir de Vallbona de les Monges, que l’any 2015 va optar per captar la calor del subsol per a la calefacció i l’aigua calenta i reduir el consum de gasoil. Per la seua banda, a Aran, s’ha projectat la perforació d’un total de 200 pous per crear una xarxa de calor que pugui servir per a proveir el Palai de Gèu, el palau d’esports, l’escola Garona i també l’Institut d’Aran.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking