Ponts protegeix els gravats rupestres

Ponts vol reforçar la protecció del conjunt de gravats rupestres més importants de Catalunya. Es tracta del jaciment de Mas de N’Olives de Torreblanca, en aquest municipi de la Noguera, que data en la seua part més antiga de l’edat del bronze. 

El consistori s’ha reunit amb Patrimoni de la Generalitat per dibuixar un projecte de consolidació i protecció de la zona on es troben els gravats. El principal objectiu és evitar el deteriorament de la roca, adequar el camí d’accés i promocionar una ruta històrica que inclogui tant l’art rupestre com l’església romànica de Santa Cecília, de planta redona, juntament amb altres elements i edificis dels nuclis agregats. El consistori també farà difusió entre els veïns i els turistes perquè puguin disfrutar d’aquest patrimoni.

A finals del 2014 es va instal·lar una coberta de protecció i una passarel·la de circulació i contemplació dels gravats. Aquesta actuació va convertir el jaciment en visitable, tot i que encara faltava una intervenció de neteja i consolidació dels gravats, que es va portar a terme un any després. L’alcalde de Ponts, Josep Tàpies, va explicar que ara, una dècada després de les últimes actuacions, és necessari incrementar la protecció de tota la zona. “Aquests treballs que també passarien per ampliar el camp clos, millorar el camí d’accés al jaciment i fins i tot establir unes hores de visita”, va explicar. 

Per un altre costat, va afegir que des de Patrimoni van avançar la necessitat de construir una canal per desviar l’aigua en cas de pluja evitant així la seua possible degradació. Tàpies va recordar que tècnics de Patrimoni ja estan treballant en la neteja del jaciment.

Patrimoni històric

Els gravats de Mas de N’Olives es van localitzar al curs del riu Segre, a tocar del mateix riu. Estan fets a la part superior d’una gran roca de gres en una zona del riu que forma part de l’inici de la séquia del nucli d’Anya, a Artesa de Segre. La seua superfície és pràcticament plana i mesura uns 9 per 7,20 metres. El jaciment es va descobrir el 15 d’abril del 1981, pel geòleg José Luis Peña, i al principi es va creure que totes les figures dataven de l’edat del bronze. Posteriorment, es va determinar que els dibuixos més visibles podrien ser medievals. 

En aquest sentit, val a recordar que a prop del jaciment es troba l’església romànica de Santa Cecília. El conjunt es va conservar en bon estat perquè va estar enterrat molts anys. La construcció de la séquia va treure a la llum aquest patrimoni històric. El primer edil de la localitat va insistir en la importància d’aquest jaciment, “un dels més importants de Catalunya, i hem d’actuar per preservar-lo”, va assenyalar.