Condemnat per estafar els fills d'una joiera a Artesa de Segre

El Tribunal Suprem ha condemnat a dos anys de presó un proveïdor de joies per estafar els fills d’una joiera d’Artesa de Segre i apropiar-se de peces d’or. Concretament, el Suprem el condemna per un delicte continuat d’estafa però també per apropiació indeguda, la qual cosa eleva la indemnització dels 3.865 euros que va fixar l’Audiència de Lleida als 29.265 –25.400 euros– al considerar que l’acusat es va apropiar d’1,5 quilos d’or. El tribunal va excloure de la condemna la no-devolució de les joies.

El judici es va celebrar a Lleida el novembre del 2021 per uns fets comesos l’any 2011 després de la mort de la joiera, que tenia una relació comercial amb l’acusat des de l’any 2022. La Fiscalia va sol·licitar una condemna de quatre anys i mig de presó mentre que l’acusació particular en va demanar tres i mig. La defensa va sol·licitar l’absolució. En la vista oral, el proveïdor de joies va negar haver-se quedat amb ni amb un cèntim i va dir que les joies que es va emportar per vendre les va entregar a l’empresa de Terrassa en la qual treballava i que va ser aquesta qui no va pagar els germans. Per la seua part, el director de l’empresa de Terrassa per a la qual treballava l’acusat va negar haver rebut cap de les joies que reclamava la família i va culpar l’home de vendre peces sense el seu consentiment i quedar-se els diners.

L’Audiència, i ara també el Suprem, consideren que l’acusat “amb ànim d’obtenir benefici patrimonial il·lícit” va dir als fills que la seua mare tenia pendent una factura amb ell per material de joieria per un valor de 3.865 euros quan en realitat ja l’havia pagat. Per aquest cas, se’l considera autor d’un delicte d’estafa. A més a més, el Suprem també considera que és autor d’un delicte d’apropiació indeguda perquè l’acusat va fer davant de notari un reconeixement de deute a favor dels denunciants per l’entrega de 1.198 grams d’or de 18 quirats i de 430 grams d’or més baix. Un deute que no va arribar a abonar. Quant a la pena de dos anys –li van aplicar la circumstància atenuant de dilació indeguda–, el Suprem considera que s’ajusta a dret i la deixa igual. La sentència ja és ferma.