Balaguer, pionera a instal·lar la primera central telefònica automàtica

La Mancomunitat de Catalunya va inaugurar el 1923 a Balaguer la primera central pública telefònica automàtica d’Espanya. Ho va fer dins del pla d’implantació del servei telefònic a tot Catalunya i de la mà de l’enginyer de telecomunicacions Manuel Marín, que va instal·lar i va posar en servei la central de commutació de tipus strowger, fabricada per Siemens&Halske de 200 línies ampliable fins a les 1.000. La central, que no centraleta, va costar 85.936 pessetes i va començar a funcionar el 15 de desembre del 1923 i va ser l’única d’aquest sistema instal·lada a l’Estat.

Un any més tard es produiria una altra fita en la història de la telefonia: es va fundar la Companyia Telefònica Nacional d’Espanya (CTNE). La primera central pública de Balaguer va estar en servei a la plaça Mercadal fins a la inauguració d’una nova central 7D al carrer Barrinou l’any 1956. El nou edifici es va aixecar al solar de l’antic hospital de Sant Joan, on es va construir una plaça, que està dedicada a l’enginyer Manuel Marín, que va assistir a la inauguració amb la seua família. L’acte oficial va ser presidit pel que en aquell moment era el president de la República de Costa Rica, Josep Figueres Ferrer, Don Pepe, descendent d’Os de Balaguer, i de visita per la comarca.

Per atendre l’augment de la demanda telefònica, el setembre del 1971 es va inaugurar, al mateix edifici, un equip de commutació tipus Pentacota fabricat també per Standard Eléctrica SA, amb 1.000 línies i ampliables a 4.000. Finalment, el 1976 es va anunciar la construcció d’un nou edifici a Balaguer al carrer Sant Crist, on s’ubiquen tots els equips que fins a la data han deixat serveis telefònics a tota la població, primer amb sistemes de commutació de barres creuades i després amb els electrònics i digitals.

La xarxa de telefònica de la Mancomunitat de Catalunya

A començaments del segle XX la legislació espanyola havia deixat en mans de la iniciativa privada el desenvolupament dels serveis de telefonia. Això va provocar la desatenció de totes aquelles zones en les quals el manteniment de les línies impedia l’obtenció ràpida de beneficis. La Mancomunitat es va fixar com a objectiu la creació d’una xarxa que arribés a tots els pobles i els unís a les xarxes generals. El 1916 l’enginyer Manuel Marín va ser nomenat cap d’Explotació del Servei de Telèfons de Lleida. La Mancomunitat va decidir automatitzar el servei telefònic i va comissionar Marín per estudiar els principals sistemes fabricats a Europa. Durant la seua estada a Balaguer va residir a l’hostal del Sant Crist, i fins i tot va fabricar el primer receptor de ràdio d’Espanya, amb el qual va aconseguir escoltar els programes de les estacions radiofòniques angleses. Aquesta innovació va crear gran expectació i va provocar un gran nombre de visites al santuari de la Noguera. Avui dia, la plaça Manuel Marín acull la seu de Correus a la capital i el 1962 es va instal·lar un bust que va esculpir Genaro Iglesias amb la figura de l’enginyer de telecomunicacions de la Mancomunitat.