Els 'vikings’ que van construir una acadèmia militar a Talarn fa 50 anys

El germen de l’acadèmia de Talarn va ser el campament que portaria el nom del general Martín Alonso. Es va establir el 1959 i, en els seus inicis, els reclutes van ser ocupats en construir edificis del futur complex militar. Molt aviat els veïns de la zona els van anomenar “els vikings”.

“Poca higiene, barbes, cabells llargs i roba bruta ens van convertir en una agrupació difícil de determinar, i potser algun graciós ens va assemblar a un exèrcit de vikings”, en recorda un dels que van portar aquest malnom. Es tracta de Josep Tulón Arfelis, que va rememorar el seu pas per Talarn el 1960 al llibre Un passeig pel Servei Militar des de i en les terres de Lleida, editat per la subdelegació de Defensa.

“Comandaments i tropa consideraven poc menys que un càstig aquesta destinació”, segons Tulón, que detalla que “potser un 25% érem paletes, però la resta, incloent algun comandament, eren els homes més conflictius de l’Exèrcit de la regió catalana, per la qual cosa la convivència no era fàcil. Si li afegim l’intens fred i calor, podríem definir el lloc (sent benèvol) de poc agradable”.

L’acadèmia es va crear amb una ordre del 31 de maig de 1974 publicada al Diari Oficial de l’antic ministeri d'Exèrcit. Va ser fruit de la reforma que l’Estat va emprendre aquell any en la formació de sotsoficials, assimilant-la a la dels oficials i integrant-la a un únic centre. La primera jura de bandera en Talarn va arribar el 1975. Va aconseguir la primera de les dos ensenyes que va aportar Tremp, pagada amb un acapte popular i apadrinada per la princesa Sofia. La capital del Pallars Jussà els va entregar una altra bandera el 1984, aquesta ja sense l’àguila franquista. La vida al campament militar, la creació de l’acadèmia i moments claus de la seua història estan plasmats en fotografies del fotògraf del Pallars Antoni Uriach Verdeny.