Lleida tindrà un nou poble: una colònia industrial centenària de Talarn

La colònia industrial centenària dels Nerets, construïda per la Canadenca a començaments del segle XX al costat de la central de Talarn, passarà a convertir-se en un petit poble d’aquest municipi del Pallars Jussà. 

La seua actual propietària, la companyia elèctrica Endesa, ha fet els primers passos per vendre les set cases que la componen a les persones que hi habiten des de fa dècades com a inquilines, i traspassarà els carrers a l’ajuntament després d’invertir més de 600.000 euros a adequar-les. Així ho van corroborar fonts de l’empresa, que espera completar aquest procés l’any que ve, el 2025.

La colònia va allotjar a partir de la dècada del 1910 directius, enginyers i treballadors especialitzats de les centrals hidroelèctriques del Pallars Jussà. “Jefassos”, resumeix Ramon Utrilla, de 92 anys i el més veterà resident dels Nerets. 

Tanmateix, vuitanta anys més tard, les cases havien deixat d’exercir aquesta funció. Endesa va decidir desafectar-les i va firmar el 1995 contractes de lloguer amb opció de compra dels habitatges amb treballadors, extreballadors i els seus familiars, que hi resideixen des d’aleshores com a inquilins. 

Avui dia, també les habiten algunes persones sense relació amb la companyia, segons els veïns.

Perquè la colònia passés de les mans d’Endesa a les dels inquilins i l’ajuntament s’havien de donar dos condicions. En primer lloc, era necessària una reparcel·lació dels terrenys perquè cada un dels set habitatges i els jardins al seu costat passessin a formar part de finques independents. En segon lloc, l’ajuntament només podia rebre els carrers si la propietat feia abans les obres necessàries per adaptar-los a la normativa urbanística. Això, al seu torn, requeria canviar la planificació urbana del municipi.

Tant la reparcel·lació com el pla urbanístic estan actualment en tramitació davant de l’ajuntament de Talarn. Aquest últim contempla treballs com la renovació de l’enllumenat públic, la instal·lació d’una depuradora per a les aigües residuals, adequar els vials a les normes urbanístiques i adaptar a la normativa actual alguns dels serveis bàsics que els habitatges ja tenen, com el subministrament elèctric, d’aigua i amb clavegueres. Endesa calcula que tot això requerirà una inversió d’entre 600.000 i 700.000 euros, que la companyia costejarà en la seua totalitat.

Quan culmini la reforma urbanística i la reparcel·lació, els inquilins podran exercir la seua opció de compra sobre les cases en les quals viuen. Una vegada es portin a terme les obres, el consistori podrà acceptar la propietat dels carrers. “S’ha fet un gran avenç per desbloquejar la situació i que els veïns dels Nerets puguin convertir-se en els propietaris de les cases que habiten, cosa que fa anys que esperen”, va afirmar l’alcalde, Àlex Garcia.“Quan em vaig instal·lar aquí com a treballador el 1986 no pensava que podria comprar una d’aquestes cases”, explica Manel Capell, veí dels Nerets. “Al jubilar-te te n’anaves, i una altra persona s’instal·lava a les cases”, recorda.

«Em vaig instal·lar per primer cop aquí l’any 1955»

Ramon Utrilla es va instal·lar per primera vegada en una de les cases dels Nerets el 1955. “Em vaig jubilar com a cap del sector que inclou la presa de Sant Antoni, la de Gavet i Terradets”, explica. És el resident més veterà del lloc. Als 92 anys, passa els mesos de fred a Barcelona i els de calor amb la família a l’anomenada “casa número quatre” de l’antiga colònia. Ell mateix la va clausurar quan va deixar d’acollir personal de la companyia, abans de firmar el contracte per llogar-la amb opció a compra.

«Al jubilar-te te n’anaves i un altre s’hi instal·lava»

Manel Capell va arribar al Pallars Jussà el 1986 per treballar en les hidroelèctriques de la zona, després d’haver treballat a la central tèrmica de Badalona. Es va instal·lar en una de les cases de la colònia dels Nerets. “A l’arribar no pensàvem que algun dia podríem comprar aquestes cases”, explica. “Hi vivies mentre treballaves per a la companyia, i al jubilar-te te n’anaves perquè un altre pogués instal·lar-se al teu lloc”, recorda. Ara espera poder exercir l’opció de compra de la casa on viu.