Roser Roca Tohà, enginyera: «A les noves generacions: accepteu el repte i el risc»

Comencem pel final. Li acaben de donar el premi DonaTIC.

Sí, és un premi que reconeix una trajectòria professional, malgrat que sobretot recull la missió de ser un referent femení de vocacions tecnològiques. Una responsabilitat molt important. M’agradaria inspirar que les dones es llancin a estudiar carreres tecnològiques.

És nascuda a Tremp.

Vinc de generacions d’agricultors, de gent que va treballar la terra, a Tremp i als Masos de Llimiana. Això m’ha donat molts valors positius: treball dur, comunitat, suport mutu, humilitat...

Va estudiar una carrera molt dura, telecomunicacions.

Hi vaig descobrir que hi havia poques noies i que hi havia una companyonia molt important que t’ajuda a sobreposar-te als murs d’aquesta carrera.

Porta a terme les pràctiques a l’Agència Espacial Francesa i d’allà fas el salt a Airbus, a Tolosa.

Vaig participar de primera mà en el disseny i l’entrada en servei de l’Airbus A380, que és l’avió comercial més gran que ha existit mai. Vaig fer assajos en vol, vaig participar en l’entrega de l’avió a companyies aèries i hem ajudat les companyies aèries a començar a operar-lo. L’Airbus A380 és un dels pilars de la meua carrera perquè, encara que es va deixar de construir, va ser un repte tecnològic i el detonant per al naixement d’avions com el A350, que són nadius digitals.

Precisament després passa al programa de l’Airbus A350.

Vaig treballar amb les primeres aerolínies que el van comprar. Els presentava les capacitats de l’avió, i els orientava per definir les opcions que posarien als avions que compraven, depenent de les rutes o l’operativa que havien planejat. Vaig viatjar per tot el món.

Però és enginyera.

La meua tasca aquí era tecnicocomercial, que requereix conèixer tot el que fa referència als avions i saber comunicar temes complexos de manera operacional. El gran valor d’aquest lloc és el coneixement tècnic profund.

I arriba als Estats Units.

Sent a França em van enviar als EUA per donar suport a un grup que era en una campanya de venda d’avions A350 a Delta Air Lines. Vaig ajudar a presentar l’avió al comitè executiu de l’aerolínia, amb la difícil tasca de vendre avions europeus als Estats Units. Vam guanyar la venda i arran d’aquesta visita em van proposar de quedar-me a Washington.

Ho explica com si fos fàcil.

La missió era colossal. Vaig estar diversos anys als EUA i vaig participar en campanyes de vendes d’avions històriques per Airbus.

Expliqui’m el tema del Congrés dels Estats Units.

Em van nomenar portaveu en unes negociacions a tres bandes entre els fabricants d’avions, el Congrés dels Estats Units i les associacions de persones amb discapacitat. En joc hi havia una proposta de llei per adaptar els avions a les persones discapacitades.

Ho van aconseguir?

Sí. Vam crear una llei que ha entrat en vigor fa molt poc i que requereix que tots els avions que volen als Estats Units estiguin adaptats, com els lavabos o els passadissos.

I dels EUA a Múnic.

Concretament a la divisió Airbus de defensa i espai. Allà vaig prendre la missió de crear un departament de màrqueting de drons, que és una nova línia de negoci, allunyat del que havia estat la meua vida, els avions.

Va donar un discurs a l’OTAN...

Que podria resumir en el fet que ajudem els aliats de l’OTAN en matèria de drons.

...un dia important.

Sí, el dia que va començar la guerra d’Ucraïna. Mai no podré oblidar el so dels telèfons i els agregats de defensa abandonant la sala.

Increïble.

Després, l’any 2022 em van proposar agafar la direcció de la filial d’Airbus a Barcelona.

A què es dediquen?

Als serveis digitals basats en imatges espacials. Dirigeixo un equip que desenvolupa una tecnologia òptica en drons tan potent que des de l’estratosfera ens permeten el seguiment dels objectius en temps real i a molta resolució.

Suposo que avui utilitzant la IA.

Forma part essencial del projecte. Estem definint els algoritmes i processos que permetin, per exemple, comptar quants arbres o edificis hi ha en una foto. Hi ha una autèntica revolució en aquest sector.

Veig que cada dos o tres anys s’ha de formar en una cosa nova.

És un dels lessons learned. Quan comences la carrera de telecomunicacions no t’imagines que un dia arribaràs a dirigir una empresa. El fil conductor de la meua carrera ha estat acceptar els reptes i el risc a mesura que s’anaven presentant les oportunitats. Si no, segurament no hauria avançat. El missatge a les noves generacions és que s’atreveixin amb al risc.

Parla molt de missions.

Per a mi cada projecte és una missió, un repte a superar, una solució a aportar al món.

Torno al Pallars. Acaba de fer el pregó de les festes, una bonica manera de tancar el cercle.

Va ser un moment especial i molt emocionant davant la meua gent, i també un reconeixement de Tremp. Però això no ve sol, i és que vull tornar a la meua terra tot el que m’ha donat. Per això hem format un equip per crear xarrades, taules redones i enciclopèdies de dones referents locals, entre d’altres, en una iniciativa que es diu She Tech Jussà, i que veurà la llum molt aviat. Vull promoure vocacions STEAM en les noies del Pallars!

I ha recuperat la vella masia familiar de Llimiana.

És un projecte personal. He rehabilitat la masia familiar, Casa Mateu de l’Agustí, per potenciar un turisme del Pallars, que té molt potencial!