L'edifici de les termes de la vil·la romana de Llorís, a Isona, serà el focus de la pròxima campanya d'excavacions
Millores en els accessos al jaciment gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà
La pròxima campanya d'excavacions al jaciment de la vil·la romana de Llorís, situada als afores de l'antiga ciutat d'Aeso, es centrarà en completar l'excavació de les termes. Els arqueòlegs han detectat que aquestes termes són més antigues del que es pensava, i es preveu explorar diverses estances addicionals. Un dels aspectes destacats d'aquestes termes és el mecanisme innovador emprat per mantenir una temperatura agradable en el seu interior, tenint en compte el clima fred que predomina en aquesta zona durant els mesos d'hivern.
Per tal de potenciar el valor històric del jaciment i facilitar les visites, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà col·laboraran en la millora dels accessos a l'espai. Aquesta iniciativa busca fer més accessible un dels importants testimonis de la cultura romana a Catalunya i enriquir l'experiència dels visitants.
Un dels membres de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Ignasi Garcés, ha recordat que el projecte d'excavacions al jaciment de la vil·la romana de Llorís es va iniciar l'any 2018 i que, des d'aleshores, dos de les campanyes que s'hi han fet han estat de les més extensives. De fet, en la de l'estiu passat hi van participar disset estudiants universitaris i es va centrar en l'excavació de l'edifici de les termes, que ara es vol continuar per explorar els accessos que hi havia cap a d'altres construccions.
Garcés ha explicat que els darrers treballs també han permès localitzar un primer sarcòfag de pedra a la zona del mausoleu, on al 2021 es van trobar restes de vuit cossos. L'arqueòleg ha destacat la importància del jaciment, tant pel fet que és l'única vil·la romana que s'està excavant en comarques de muntanya com per la seva extensió, d'unes 4 hectàrees. En aquestes dependències, que combinaven usos familiars amb productius hi podien viure desenes de persones, comptant tant els propietaris com els treballadors arrendats i, possiblement, esclaus.
Tenint en compte la importància de preservar i donar a conèixer aquest patrimoni, la cap de servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Maite Miró, ha destacat que el conjunt permet donar a conèixer com era l'ocupació del territori en època romana. Així, ha detallat que la vil·la equivaldria a un mas o una casa de camp de les que coneixem avui dia i ha apuntat que la de Llorís seria una de les més importants de la zona.
Per la seva banda, la vicepresidenta del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Alba Moré, ha explicat que l'objectiu de l'ens és continuar col·laborant amb l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà en la recuperació d'aquest patrimoni. El jaciment arqueològic és propietat de la Generalitat de Catalunya, però el Consell en té cedida la seva gestió per un període de 30 anys.