En 20 anys la muntanya guanya vora 30.000 ha

S’està veient que promoure l’activitat extensiva amb determinats criteris extensius pot fer compatible la millora de la biodiversitat amb el manteniment de la població al territori. “Es tracta de recuperar una escala d’usos que faci compatible la conservació del medi amb les activitats econòmiques”, explica Eduard Pla, investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la UAB) i un dels experts que fa uns dies van participar a Tremp en la jornada Vins del Pirineu: El paisatge de la resiliència.

La sessió, formalment convocada entorn de la vinya, tenia un objectiu més ampli: tractar “l’agricultura i la ramaderia com a eines per fer front a l’emergència climàtica”; és a dir, indagar en la manera de recuperar el mosaic agroforestal del Pallars Jussà com a escenari d’activitats humanes davant dels reptes que planteja el canvi climàtic: més calor, menys pluja i més torrencial, més aridesa i empobriment del sòl, una combinació que amenaça la supervivència de les activitats agrícoles i ramaderes.

“El paisatge s’ha homogeneïtzat, i això comporta la pèrdua de biodiversitat i, amb ella, la de serveis ecosistèmics”, assenyala Pla, com passar de capturar carboni a emetre’l; deteriorar el cicle hidrològic, amb menor vessament, més erosió i més aridificació, i un risc més elevat d’incendis per la menor varietat de la flora.

L’homogeneïtzació del paisatge per assilvestrament assoleix al Jussà un ritme vertiginós: més de la cinquena part de la seua superfície (29.208 hectàrees, 21,7 per cent) ha estat ocupada per la brossa (13.164) i pel bosc (16.044) en només vint anys, des del 2002 fins al 2022 i segons les dades de l’Idescat; bàsicament; pel declivi de les activitats agràries i el buidatge dels petits nuclis de població (hi ha 1.385 hectàrees urbanitzades menys). La muntanya ja pobla el 69,7 per cent de la superfície del Jussà.

Aquest procés ha anat en paral·lel a d’altres que fa temps que van activar les alarmes al Jussà, com la pèrdua de 2.851 hectàrees de cultius (el 85% de secà) i d’una de cada deu explotacions ramaderes (42 de 405, la meitat de vaques i la meitat d’ovelles i cabres) i un horitzó de més caiguda per falta de relleu. Tanmateix, aquestes mateixes institucions, entre les quals l’ajuntament de Tremp, impulsor de programes com Terra de Corder, s’han adonat que cap d’aquests processos de recuperació, el del paisatge i el del paisanatge, no és viable sense l’altre.

“Darrere d’un producte hi ha un paisatge, i en aquest paisatge hi vivim tots; és humà, social i cultural,” assenyala Ruth Troyano, coordinadora de la jornada, qui remarca l’objectiu de recuperar els sòls: “Hem mirat molt la part aèria de la planta i poc la subterrània.”

“Tenim el risc que el sòl acabi sent aportador de CO2 en lloc de captador. Tal com es treballa ara, amb productes químics, l’empobrim i n’accelerem l’oxidació”, anota el viticultor Andreu Vinyes, de l’Associació de Vinya Regenerativa, que assenyala una de les vies d’actuació: “Reduir les aportacions sintètiques i augmentar les orgàniques, intercalar la flora natural de la zona i combinar-la amb el pasturatge extensiu permet una producció estable i que el sòl s’enriqueixi de nutrients i microorganismes.” Seria, en qualsevol cas, “una cosa no restringida a la vinya. Es tracta del funcionament dinàmic del sòl implementant una agricultura regenerativa” per recuperar el mosaic agroforestal.

“La idea és donar al territori un mosaic d’usos que augmenti la riquesa”, afegeix Pla; és a dir, frenar l’avenç de la muntanya i l’aridificació del sòl amb mesures com la recuperació de pastures i la regeneració de sòls i reduir el risc d’incendis amb gestió forestal i estenent la vinya, que ara no supera les 300 hectàrees.