El Govern paga al Pallars Jussà la primera indemnització per un atac de llop

La Generalitat ha acceptat pagar per primera vegada una indemnització a un ramader per un atac d’un llop al seu ramat d’ovelles al Pallars Jussà, encara que ho ha fet sense reconèixer oficialment que es tractés d’aquest depredador.

La presència del llop s’havia confirmat fins ara en cinc de les sis comarques pirinenques de Lleida, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i la Val d’Aran, a més del Solsonès, encara que només en la primera d’aquestes s’havia documentat un atac.

L’eventual presència d’un exemplar d’aquest depredador al Pallars Jussà, que pot donar-se per feta quan els tècnics de la Generalitat la donen per confirmada al 95 per cent en els seus informes sobre els atacs al bestiar, inclou una altra novetat: el fet que aquest llop, un animal que es mou en solitari o amb altres exemplars de la seua espècie, estigués deambulant per la serra de Boumort en companyia de dos gossos assilvestrats, segons indiquen les conclusions per part dels tècnics de la Generalitat.

“No s’ha pogut identificar ni genèticament ni per fotografies”, van explicar fonts del departament de Territori, que van afegir que “segons els danys que es van donar (al bestiar) a Boumort no es pot descartar (que sigui un llop) i es pagaran els danys” com si l’autoria correspongués a un exemplar d’aquest depredador.

Una altra cosa és que el pagament d’aquesta indemnització s’hagi fet efectiu, que és una cosa que encara no ha arribat a ocórrer.

L’admissió per passiva de la presència del llop al Pallars Jussà i del segon atac d’aquest depredador a la demarcació de Lleida (n’hi va haver un altre a la Vall Fosca el març del 2022) coincideix amb l’enèsima polèmica sobre la protecció normativa d’aquest gran carnívor.

El Comitè Permanent del Conveni de Berna va proposar fa uns dies rebaixar el nivell de protecció, la qual cosa obliga la Comissió Europea a obrir un procés per modificar la Directiva d’Hàbitats la redacció final de la qual, no obstant, dependrà del criteri del Parlament Europeu.

Aquest procés no afecta la permanència del llop al Lespre o Llistat d’Espècies en Règim de Protecció Especial vigent a Espanya, que manté el depredador com a animal no cinegètic.

El penúltim pastor de la serra es ven el ramat i abandona

Només un ramat d’ovelles i corders pasturarà l’any que ve a la serra de Boumort després que el pastor de l’altre que fins aquest estiu continuava traslladant-hi els seus animals hagi decidit abandonar l’activitat. Ambdós són d’Hortoneda i tenien grups d’entre 250 i 300 caps. Són els dos que l’any passat van patir diverses baixes pels atacs dels dos gossos salvatges, la qual cosa fins i tot la Generalitat dona per fet que era un llop. Així, un d’ells, que està esperant cobrar la indemnització per aquestes morts, ha decidit abandonar l’activitat. L’altre, al qual queden dos anys per poder jubilar-se, ha aconseguit ser rescabalat per la mort de set animals, dels quals es van arribar a trobar els cròtals d’identificació, encara que en aquest cas la compensació va venir de la companyia d’assegurances en la qual tenia contractada una pòlissa.