El Govern inclou 19 municipis del Parc de l'Alt Pirineu i d'Aigüestortes com a àrees protegides de contaminació lumínica

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica aquest divendres dues resolucions que inclouen 19 municipis del Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici com a punts de referència de qualitat del cel nocturn. Es tracta de dues noves àrees protegides de la contaminació lumínica que sumen 2.088 km². Així, Catalunya compta amb quatre punts de referència de qualitat del cel nocturn. A més del Parc de l'Alt Pirineu i Aigüestortes, amb la zona més gran del país protegida, hi ha, des de l'any 2013, l'Observatori Astronòmic del Montsec, amb una superfície de 2.034 km², i, des de l'any 2018, el Parc de la Serra de Montsant, amb un total de 32 municipis implicats i una superfície protegida de 736 km².

Fins ara, el Departament d’Acció Climàtica ha protegit envers la contaminació lumínica 74 municipis de tot Catalunya que suposen més del 15% del total de la superfície del país. En concret, són 15 que formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu (Sort, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alt Àneu, Soriguera, Rialp, Llavorsí, Tírvia, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Lladorre, Alins, les Valls de Valira, Farrera i Baix Pallars) i 8 del Parc Nacional (Sort, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alt Àneu, que també tenen superfície a l’Alt Pirineu, més la Vall de Boí, Vilaller, la Torre de Cabdella i Espot).

Aquest divendres s'entregaran a Llavorsí els certificats acreditatius de qualitat del cel nocturn a representants dels ajuntaments que participen en el projecte i dels parcs que esdevenen punt de referència.

La resolució determina les característiques específiques que han de complir les instal·lacions d’enllumenat situades en el punt de referència i la seva àrea d’influència per garantir que l’impacte ambiental, l’afectació als ecosistemes i la dispersió de la llum estiguin dintre d’uns paràmetres mínims.

En concret, en zones d’especial protecció, l’enllumenat exterior que es pot instal·lar ha de ser aquell que garanteixi tres criteris bàsics: el to de la llum ha de ser carbassa; el flux de llum ha d’anar cap a baix, tot evitant enviar llum al cel o a zones on cal preservar la foscor, i cal disposar de sistemes de telegestió o regulació del llum per ajustar-lo, o fins i tot apagar-lo, on i quan per seguretat la llum no calgui.

La pèrdua de la foscor natural afecta la visió dels estels i és un factor més que amenaça la biodiversitat, ja que moltes espècies animals, i també vegetals, depenen de la foscor per dur a terme les seves accions vitals d’alimentació i reproducció. El Parc Natural de l’Alt Pirineu gaudeix d’una de les diversitats més grans de lepidòpters nocturns d’Europa. Hi viuen fins a 800 espècies diferents de papallones gràcies, en bona part, a la qualitat del cel fosc.

Posar en valor l’actiu natural

En el procés d’avaluació de les condicions de foscor dels parcs, s’han mesurat i constatat valors de qualitat de cel nocturn considerades excel·lents, d’acord amb la classificació utilitzada pel Departament d’Acció Climàtica. Els valors obtinguts són equivalents als necessaris per obtenir les distincions de qualitat més exigents a escala internacional.

Xarxa de miradors

La figura de protecció, a més de servir per protegir el medi ambient, és una oportunitat per posar en valor un dels actius més importants del Pirineu. De fet, el Montsec ja és un referent internacionalment conegut pel seu cel fosc i pel seu desenvolupament astroturístic. En aquesta línia, el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha creat una xarxa de 7 miradors d’estels que s’afegeixen al que ja hi ha a Port Ainé: Mirador del Burganàs (Llavorsí), Ermita de Sant Quirc (Alins), Ermita de la Mare de Déu de la Serra (Farrera), Baén (Baix Pallars), Port del Cantó (Soriguera), Isil (Alt Àneu), i Castell de Tavascan (Lladorre). La intenció és instal·lar-ne 6 més l’any vinent, de manera que tots els municipis protegits del parc en tinguin un.

Aquests nous miradors incorporen informació sobre la necessitat i els beneficis de protegir el cel fosc, com localitzar l'estel del pastor (estrella polar), informació astronòmica específica per a cada mirador i un planisferi que mostra quin cel estrellat es pot veure triant hora i dia. Ho fa mostrant les constel·lacions segons els noms que els atribueix la mitologia popular pirinenca i no segons el zodíac, com és habitual. Els miradors s'ubiquen en espais accessibles a través de curts itineraris a peu i amb una bona panoràmica de la volta celeste.

Menys CO2 i menys contaminació lumínica

El foment d’aquestes zones de protecció forma part d’un pla que està executant el Govern per protegir i posar en valor el medi natural nocturn de les zones més privilegiades de Catalunya i disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) derivades del consum d’energia per a la il·luminació en un mínim del 60% en les instal·lacions d’enllumenat exterior, evitant gairebé 1.400 tones de CO2eq/any, i també en altres municipis de menys de 1.000 habitants normalment propers a zones d’alt valor natural.

Activitat d'observació astronòmica al Parc Natural de l'Alt Pirineu

Per fer-ho, s'ha aprovat una inversió de més de 9 milions d’euros fins a l’any 2028 procedents del Fons Climàtic, un fons que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’Impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’Impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Fins ara, s’han publicat dues convocatòries d’ajuts adreçades fonamentalment a les zones protegides.

A la corresponent a l’any 2023, dotada amb 500.000 euros, s’hi van presentar 37 ens locals, 11 dels quals estan implicats en la protecció del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional. Actualment, estan en avaluació les sol·licituds de la convocatòria 2024-2025, dotada amb 1,8 MEUR, a la qual s’han presentat 86 sol·licituds, 17 de les quals són dels municipis esmentats. També es preveu destinar una partida econòmica específica per a establiments de titularitat privada, amb ajuts entre 100.000 i 200.000 euros anuals.