Perdonen un deute de 282.000 euros a una veïna d’Agramunt que va avalar el seu exmarit

El Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida ha perdonat un deute 282.097 euros a una veïna d’Agramunt que es va veure immersa en una situació d’insolvència pels avals firmats d’obligacions d’una empresa que tenia el seu exmarit l’any 2009 i que va fer fallida. 

L’Audiència Provincial de Lleida va desestimar el recurs d’apel·lació que va presentar en el seu moment la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) contra la sentència del Jutjat Mercantil en què es desestimava l’oposició a l’exoneració del passiu insatisfet a la víctima.

Els fets es remunten al 2009 quan la dona i el que aleshores era el seu marit tenien una empresa dedicada al transport. L’home va  invertir en camions i cotxes, entre d’altres, però la mercantil va començar a tenir problemes de liquiditat. "Davant de tal situació", explica la dona, que és representada per Bergadà Asociados "vaig confiar en ell i vaig firmar avals sense tenir coneixement de què es tractava realment", comenta. La situació d’insolvència va provocar, entre altres, un important deute per derivació de responsabilitat de l’empresa amb la TGSS, fins que el deute va ascendir a 282.097 euros.

Així mateix, comenta que "es va fer impossible pagar una quantitat tan gran, ja que els interessos eren molt elevats. A més, vaig començar a patir embargaments. Això també va propiciar el divorci, per la qual cosa han estat 15 anys molt complicats." De fet, afegeix "han estat uns anys horrorosos, ja que em vaig trobar sola amb els meus fills i sempre he intentat que no els faltés gens essencial. Fins i tot, jo ja m’havia fet a la idea que estaria tota la vida en una situació d’insolvència".

El març de 2022 va contactar amb Bergadà Asociados. "No coneixia la Llei de la Segona Oportunitat, raó per la qual no tenia esperances que s’aconseguís el perdó del meu deute, però Marta Bergadà sempre era molt positiva", indica. Per la seua part, l’advocada i sòcia fundadora de Bergadà Asociados expressa que "quan va venir a exposar-nos el seu cas estava en una situació molt complicada, però complia els requisits per acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat".

Va ser llavors quan es va iniciar un procediment que va haver de superar moltes adversitats. La lletrada explica que el concurs es va iniciar abans de la reforma del text refós de la Llei Concursal, que va entrar en vigència el 26 de setembre de 2022. "Amb la reforma s’estableix que si en el moment que es demana l’exoneració del passiu insatisfet (EPI) és posterior a la reforma aquesta haurà de complir la norma nova i en aquest cas les derivacions per la TGSS bloquejaven l’accés a la Llei de la Segona Oportunitat, ja que un dels requisits és que no s’hagi derivat responsabilitats d’Hisenda i Seguretat Social en els últims 10 anys," exposa.

Per això, "si anàvem a la nova llei no es complien els requisits, malgrat ser aquest un problema de dret transitori", puntualitza. Fins i tot, afegeix que "en el moment en què es va sol·licitar el concurs ja es va expressar que aquesta part sol·licitaria el perdó dels deutes, i malgrat que no era el moment processal correcte per fer-ho es va fer".

Així doncs, quan es va sol·licitar l’EPI, la TGSS es va oposar al·legant que la nova norma no permetia perdonar els deutes si existia derivació, però el Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida va emetre una sentència desestimant les esmentades al·legacions, per haver-se sol·licitat l’EPI anteriorment a la reforma. Per això, va presentar un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència Provincial de Lleida, la qual recentment va ser desestimada i va reafirmar la resolució del jutjat mercantil. Finalment, una vegada la sentència de l’Audiència de Lleida ha estat ferma, el Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 lleidatà li ha concedit el perdó dels deutes, que ascendien a 282.097 euros, entre elles les que la dona tenia amb la TGSS.

La dona recorda que durant aquest període de temps "veia com s’anaven resolent altres casos i anava preguntant com estava el meu. A tota hora em transmetien una tranquil·litat que era molt necessària, ja que estava nerviosa, perquè havien estat molts anys de sofriment i dubtes. A tot això, calia sumar-li les múltiples trucades que rebia dels bancs, que agreujaven encara més si estat de nerviosisme i estrès".