COMARCAS
Vilanova de Bellpuig té la piscina amb més història del Pla d'Urgell i és una de les més antigues de Lleida
Una de les més antigues de la demarcació de Lleida, construïda el 1957 i on es va arribar a segregar l'ús per sexes
Es manté l'estructura original adaptada a la normativa actual
Vilanova de Bellpuig té el privilegi de mantenir la piscina amb més història del Pla d’Urgell i una de les més antigues de la demarcació de Lleida. Va ser construïda l’any 1957 per la Delegació Provincial del Front de Joventuts (secció juvenil autònoma de la Falange Espanyola) i sota el mandat de l’alcalde de l’època, Antoni Florensa.
Va ser un equipament preuat, al ser una piscina semiolímpica de 35 metres de longitud i cinc metres de profunditat, en la qual destacava un trampolí de més de quatre metres. “Un poble tan petit com Vilanova va ser un dels primers a disposar d’una instal·lació admirada per molts”, va explicar l’alcaldessa actual, Dolors Pascual.
Va ser inaugurada el setembre de l’any 1957 per l’equip de Natació de Reus, que va oferir una exhibició de salts i una competició nedant davant de les autoritats locals i desenes de veïns.
En els anys posteriors es van succeir les competicions de clubs que arribaven de diferents punts del territori. Va destacar-ne una el 1958 de 100 metres papallona de l’equip de natació de Manresa.
No obstant, l’ús per als veïns del poble estava limitat per franges horàries i segregat per sexes. “Al matí només podien banyar-se els nois i a la tarda, les noies. Mai no podien fer-ho junts, segons havia ordenat el capellà local”, va explicar l’antropòloga local Marta Rallo.
Va obrir tots els estius fins que als anys vuitanta del segle passat van arribar algunes noves normatives. Es va reduir la profunditat del vas i es va inhabilitar el trampolí. Al llarg de les tres últimes dècades també s’ha millorat la permeabilitat i els filtres, “però sempre mantenint el vas principal i amb carrils de vint-i-cinc metres”, va puntualitzar Pascual. La piscina continua sent molt preuada i visitada, atès que compta cada estiu amb una xifra de sis-cents abonats.