COMARCAS
Una “veritat incòmoda”: més de 1.200 avortaments a andorranes en deu anys
El Govern d'Andorra fa tímids passos per despenalitzar la interrupció de l'embaràs una dècada després del primer intent
El copríncep episcopal s'hi oposa
Lluita feminista ■ Les dones andorranes porten una dècada pressionant per despenalitzar i legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs, que a Europa només mantenen fora de la llei Andorra, Malta i el Vaticà. AMNISTIA INTERNACIONAL.
“És una veritat incòmoda, sí, perquè tots sabem el que passa. No deixem de lluitar per aquest dret nostre. Si no ho aconseguim nosaltres, ho faran les nostres filles o les nostres netes”, assenyala Mónica Codina, presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) sobre el paradoxal marc de la interrupció voluntària de l’embaràs al país pirinenc: és un dels tres estats europeus, amb Malta i el Vaticà, que el manté fora de la llei i les seues lleis criminalitzen tant la dona com els qui efectuen les intervencions clíniques, però, alhora, només als hospitals i clíniques de Catalunya se’n van practicar 1.240 a gestants andorranes entre els anys 2014 i 2023, segons dades de la Generalitat, i el precepte penal que castiga aquesta conducta extraterritorial continua sense estrenar.
Els registres d’aquella dècada, amb una forquilla que va dels 107 avortaments del 2017 als 146 del 2019, s’han anotat entre dos fites: la fallida proposta de despenalització del Partit Socialdemòcrata, la històrica recollida de 4.300 firmes de suport per l’ADA i la primera amonestació de la Cedaw (Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Contra la Dona), tot el 2013, i, d’altra banda, la confirmació oficiosa que el Govern treballa des de fa mesos en una fórmula per abolir la criminalització de l’avortament, almenys per a les dones i en els tres supòsits de mínims (violació, risc per a la mare i malformació del fetus) encara que no per als sanitaris, i per assumir el cost de les intervencions, que en qualsevol cas no es realitzarien en territori andorrà.
Els principals esculls per a aquest objectiu es troben en la figura del copríncep episcopal, contrari a la iniciativa per qüestions morals, i en l’article 8 de la Constitució andorrana del 1993, que “reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seues diferents fases”.
Tots els redactors del text eren homes. “Ningú no va pensar que això pogués arribar a suposar un problema per a algú”, ironitza Codina. No obstant això, fonts del Govern andorrà van declinar pronunciar-se sobre la iniciativa, que segons va informar La Vanguardia inclouria l’elaboració d’un informe sobre els límits d’aquest precepte constitucional.
“La despenalització seria un pas important. El que busquem és la legalització, però això sabem que tardarà”, afegeix la presidenta d’ADA.
