Tanca el restaurant Cal Bòria de Bell-lloc després de 68 anys: “No sabria quin plat elegir, però l'olla barrejada ha estat un èxit”

Obert des del 1956, el restaurant Cal Bòria de Bell-lloc d’Urgell tanca ara per jubilació del propietari, Francesc Bòria, Sisco. Punt de trobada per a moltes generacions, l’icònic restaurant del Pla s’alçava, i s’alça fins que tanqui, el 31 de juliol, entre els primers en el podi de restaurants on millor es menja de les comarques del pla de Lleida. Bòria ha optat per parar i iniciar una altra etapa satisfet pel seu treball i amb gratitud cap a la clientela fidel que ha donat el seu suport al negoci familiar al llarg de dècades de feina.

Han estat més de trenta anys al capdavant dels fogons de Cal Bòria. Quin ha estat el secret d’aquesta trajectòria?

El treball i un sentiment d’honorabilitat per aprendre del dia a dia i guanyar-me la confiança dels clients amb humilitat. Encara que soni a tòpic, tractar els altres com voldria que em tractessin a mi des del punt de vista culinari. Amb aquests ingredients els parroquians se sentien aquí com casa i això ens enorgulleix com a família.

Els clients veuen com un tros de la seua història quotidiana s’acomiada. Li ho diuen?

Sí. Malgrat aquesta notícia gens positiva, la majoria estan emocionats, altres tristos. Hem compartit incomptables moments i converses, i fins i tot he preparat els plats que sabia que els agradaven perquè s’han convertit en part de la família, a gust del client, però han d’entendre-ho, el sector és molt exigent i l’hostaleria ja no és gratificant. Sense que s’interpreti malament, no s’ajusta l’esforç amb el benefici. Tots tenim dret a guanyar-nos la vida, i ara com ara, hi ha una pressió administrativa que ho posa força difícil.

Quins són o han estat els seus plats estrella o més demanats?

Uf. Em poses en un compromís. Crec que estan entre l’olla barrejada a l’estil Cal Bòria, l’arròs cremós amb ceps i parmesà, els tradicionals caragols o la cua de toro. No sabria quin triar, però de caragols n’he servit moltíssims.

On es va formar com a cuiner?

En aquests fogons. La meua formació ha estat autodidacta, veient els meus pares, el Joan i la Maria, i sobretot, la meua àvia Maria. Recordo perfectament com cuinaven els tres i els anys que vaig passar darrere de la barra i els fogons observant dia a dia i aprenent. Després, quan em vaig posar al capdavant, primant la qualitat dels productes. Ha estat la clau de l’èxit dels plats. També innovant.

En què van innovar?

Vam posar de moda les nits de montaditos o tapes. Durant més de sis anys elaboràvem fins a 1.800 tapes un dia al mes. Venien clients de totes les edats i tots ens donaven les gràcies a l’anar-se’n.

De què eren les tapes?

Va ser l’època en què es van posar de moda i vam ser pioners. El nostre fill en va ser l’artífex i les fèiem cada mes dedicades a un tema. També hi havia el dia de la cervesa, el dels vins, dies dedicats a països.. en fi. Molta feina.

Ha parlat del seu fill. No li interessa agafar el relleu?

Ell és sommelier i es va especialitzar a ser cap de sala. Ha treballat com el que més, però aquesta etapa ja va passar. Hem treballat en família, però veu el sacrifici i la dificultat de dependre de treballadors.. Em sap greu deixar-ho per tot el que he sentit i viscut entre aquestes parets, però ha arribat el moment de parar.

A què dedicarà ara el temps lliure?

La música sempre m’ha acompanyat en les meues aventures. Estic segur que continuarà acompanyant-me ara. M’entretindré, segur.