Dos joves esportistes destaquen en centres d'elit

Dos joves de Castellnou es preparen en centres d’alt rendiment per convertir-se en esportistes de nivell: són Francesc Carrera, jugador de tenis taula de 16 anys i membre del CTT Borges, i Biel Llanes, de 18 anys, jugador d’hoquei a l’Igualada HC. Els dos estudien, competeixen i es preparen per destacar en les seues respectives disciplines des de petits i tenen com a principal objectiu donar el màxim per arribar al més lluny possible. El primer porta el tenis taula a la sang: va començar al club de les Garrigues als 7 anys de la mà del seu pare. Quan va cursar estudis a tercer de l’ESO ja va començar els entrenaments al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. Als 15 ja formava part de la selecció espanyola. Ara ha fet un nou pas i ha accedit a la residència Joaquín Blume a Madrid. Lluny de la seua família, les coses es veuen diferents: “Madures. Estàs sense els teus pares, però aprens a entrenar i a estudiar”, remarca Carrera, que combina l’esport amb els estudis d’un grau mitjà d’informàtica a l’Ortega y Gaset de Madrid. Entre les seues ambicions hi ha que el seu club “ho guanyi tot” fins la Copa del Rei i fer història a Europa, un somni encara per realitzar. I arribar a les olimpíades, un repte que considera “complicat”. Un primer repte: jugar al primer equip del Borges.

Al seu torn, Biel Llanes també es va aficionar aviat a l’hoquei. Va començar al club de Vila-sana, amb només tres anys. Posteriorment va passar al Bell-lloc. I d’allà a l’Igualada, on ja porta cinc temporades. Aquest any viurà definitivament allà, on cursarà un doble grau de fisioteràpia i nutrició. Han estat anys de viatges, treball i esforç per a un esport que aquí “encara és minoritari, no és com el futbol, del qual pots viure. A Portugal, tanmateix, és diferent”. Per això, entre les seues aspiracions està jugar en els clubs d’aquest país. Va començar a entrenar al CAR de Sant Cugat fa dos anys. Aquest setembre ha estat seleccionat per disputar l’EK Mundial S19 que es jugarà a Itàlia. “Jugues amb els millors, amb ells és més fàcil aprendre”, remarca. Ambdós no s’obliden de les seues arrels. “La família és el més important, encara que siguis lluny. Si ells et donen suport, sempre dones més de tu en tot el que fas”, remarquen.