Una plaça que va provocar protestes

Dilluns vinent es compliran 30 anys de la remodelació de la plaça Major de Cervera. Va ser l’últim gran projecte de l’històric alcalde Joan Salat (1969-1995) i va ser rebutjat de forma massiva pels veïns, que van protagonitzar la primera gran mobilització ciutadana de la transició democràtica. Sota el lema La plaça no m’agrada, es van fer pancartes, samarretes i concentracions veïnals massives en aquest espai.

El disseny, el nou enllosat de color rosa que s’embrutava amb facilitat i, especialment, filtracions d’aigua als baixos de cases, van provocar l’enuig dels veïns. El 5 de febrer del 1994, després de dos anys d’obres i sense estar resolta la millora de les façanes de la plaça prevista en el projecte, les corporacions municipal i la comarcal, ambdós presidides per Salat, eren presents en el moment de tallar la cinta.

Era el segon projecte de Salat del seu pla de millora de la zona històrica. El primer va ser la conversió en zona de vianants del carrer Combat, que tampoc va estar exempt de polèmica. Tanmateix, la plaça tenia un nivell emotiu afegit. És l’avantsala a dos dels monuments notables de la ciutat, la Paeria i l’església gòtica de Santa Maria, ambdós del segle XIV. A més, havia conservat les mateixes lloses de pedra sobre les quals es va celebrar durant segles, i fins al 1960, el mercat setmanal.

El projecte de plaça, afirmava llavors Salat, pretenia fer-la més atractiva i donar resposta a la despoblació de la zona històrica en benefici de l’extraradi. Malgrat el rebuig veïnal, l’alcalde va fer els deures en altres àmbits. Uns anys abans havia aconseguit que l’empresa MAI (després LEAR) ocupés les antigues naus d’Iberia Radio i que L’Agudana de Torà s’establís a la ciutat, garantint llocs de treball estables després de l’èxode dels anys 70. A nivell cultural, Salat va deixar acabat el Conservatori de música que es va inaugurar el 1995 i va ser clau com a edil perquè Cervera tingués el Gran Teatre de la Passió el 1968.