GUISSONA
Els anells de la vella Iesso
El creixement de Guissona s'ha desenvolupat sobre els vials de la ciutat romana que avui circumval·len el poble formant una triple esfera radial
Jaume Alsina va presentar el 1975 un pla urbanístic que aleshores va ser titllat de faraònic i 50 anys després és una realitat
Una imatge de Guissona actual: ha doblat la superfície en 50 anys i ha multiplicat per quatre el nombre de veïns. - X.S.
L’arqueòleg de la ciutat romana de Iesso Josep Guitart sovint comenta que Guissona ha anat creixent sobre el mateix disseny de la seua ciutat romana. En els treballs d’exploració es pot constatar freqüentment que manté carrers de fa 2.000 anys ubicats al mateix lloc de les actuals vies de comunicació interiors del poble.
L’any 1975, Jaume Alsina, fundador de bonÀrea, era l’alcalde de Guissona (1975-1979). Va ser l’any en què es va inaugurar l’edifici de la Closa, que actualment ocupa 22 hectàrees de superfície i és el centre neuràlgic de la indústria càrnia. Aleshores Guissona tenia uns 2.000 veïns, però ja s’esperava un gran creixement. Per això, Alsina va presentar un Pla Urbanístic que projectava un creixement del poble fins als 15.000 veïns. La proposta va rebre per part de moltes famílies el qualificatiu de faraònica. Amb una mirada retrospectiva de gairebé mig segle, aquella proposta s’ajusta ara com a anell al dit a la Guissona actual, quan el poble ha vist multiplicar gairebé per 4 aquella població del 1975. Alsina s’havia avançat 50 anys; tenia les ganes i un projecte que amb el temps ha anat dibuixant i explicant el que és avui bonÀrea i la seua relació amb l’entramat urbanístic de l’antiga ciutat romana de Guissona.No va ser fins al 1986 que el consistori, presidit per Pelegrí Morera i amb Jaume Escolà com a edil d’Urbanisme, va aprovar les normes subsidiàries d’urbanisme que, a partir de les línies plantejades per Jaume Alsina, van marcar el creixement del municipi durant 28 anys. El 2014, amb Xavier Casoliva com a alcalde, es va aprovar l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que, en línies generals, donava continuïtat al projecte del 1975.
Antics ravals, rambla dels Segadors i avinguda Lluís Companys, els tres anells de Guissona
En la dècada dels anys 90, el disseny urbà de Guissona va ser citat com a model per la direcció general d’Urbanisme. El creixement de Guissona es duria a terme mitjançant anells, circumval·lacions al voltant del centre històric per als vianants. El primer anell el formen els antics ravals, que van ser renovats el 1992 amb un pressupost al voltant dels 150 milions d’euros. El segon anell va ser la rambla dels Segadors, que es va inaugurar a començaments dels anys 90 a l’actual plaça de la Plana, just on uns anys abans la Cooperativa de Viviendas San Plácido havia construït els quatre blocs de pisos de la urbanització de la Fonteta pensats per a la gent que anava arribant per treballar a la Cooperativa de Guissona, actual bonÀrea.
La rambla dels Segadors va canviar la fisonomia de Guissona. Van desaparèixer Les Eres situades a l’extraradi i amb aquestes els magatzems agrícoles i algunes antigues fàbriques com la Teuleria Pinós. En la primera dècada del segle actual es va continuar al projecte amb la rambla de Fluvià, que allargava la rambla original fins a comunicar-la amb la carretera de Massoteres, gairebé 2 quilòmetres de circumval·lació.
El tercer i últim anell es va dissenyar a partir del 2009 amb l’avinguda Lluís Companys, que projecta l’expansió per l’est de la població fins a la carretera de Sant Guim de la Plana i, posteriorment, veurà com continua fins al palau de Fluvià. L’actual consistori projecta també continuar aquesta circumval·lació per la part posterior d’11 de Setembre fins al parc romà i la zona industrial. Els anells de la ciutat romana han estat un referent 2.000 anys després per poder dir que Guissona, malgrat el seu creixement, té uns vials que agilitzen la fluïdesa del trànsit com poques ciutats.
Com va ser la trajectòria?
Em vaig presentar a les primeres eleccions democràtiques amb el grup Progressistes Independents però només vam aconseguir un edil, Jaume Pons. En les segones ja vaig entrar i vaig ser edil d’Urbanisme 4 mandats.
Que va passar amb el POUM d’Alsina del 1975?
Sobre aquella base vam aprovar el 1986 les normes subsidiàries i la població va començar a créixer immediatament primer, per la rambla dels Segadors, i el 1992, pels ravals. Alsina va ser criticat perquè condicionava algunes coses, però en realitat el seu projecte, com tot el que toca, funciona perquè té una perspectiva de les coses que els altres no tenim. També cal assenyalar que la comissió local d’urbanisme amb Jaume Pons, Francisco Uson, Pelegrí Morera i jo mateix sempre va funcionar; ens enteníem pel poble al marge de la política.
«El que toca Jaume Alsina, funciona»
