Marxa enrere a una restauració polèmica

Ivorra ha iniciat aquesta setmana obres a la seua torre medieval, uns treballs que suposen fer marxa enrere a una polèmica restauració anterior. Consisteixen a retirar la capa de guix que es va estendre sobre la façana i que pretenia recrear el revestiment original d’aquesta antiga fortificació. Tanmateix, aquest material no va aguantar: va patir esquerdes i despreniments al cap de poc de finalitzar l’actuació el 2020. Ara tornaran a recobrir l’edifici, però aquesta vegada faran servir morter de calç.

Aquesta nova obra té un termini d’execució d’un any i tindrà un cost d’uns 300.000 euros. La Generalitat aporta el 80%, i el 20% restant, el ministeri de Cultura a través del 2% cultural. L’alcalde d’Ivorra, Jordi Ribalta, espera que aquesta actuació posi fi a una restauració que va començar fa més d’una dècada, el 2013. Des del 2020, la torre va quedar coberta amb una doble xarxa protectora per evitar la caiguda de fragments del recobriment de guix sobre el carrer. L’ajuntament va portar davant dels tribunals aquesta actuació al considerar-la defectuosa i està actualment pendent de judici.El primer pas d’aquesta nova intervenció és la instal·lació d’una bastida fins al cim de la torre, de vint metres d’altura. Posteriorment es retirarà l’actual revestiment de guix i es polirà la pedra dels murs abans d’instal·lar el nou de morter de calç.Ivorra, a la vall del Llobregós, és un dels pocs municipis de la comarca de la Segarra sense nuclis agregats. Té una població envellida, si bé l’últim any ha crescut fins a les 105 persones per l’arribada de nous veïns procedents de l’entorn de Barcelona. Segons Ribalta, aquest creixement poblacional permetrà passar de tres a cinc edils en les eleccions municipals de l’any 2027. “Això ens permetrà repartir de forma més adequada i agilitzar les tasques municipals”, va dir.La major part dels veïns viuen de la ramaderia i l’agricultura, i alguns les compaginen amb llocs de treball en municipis pròxims com Cervera, Guissona i Torà. En els últims anys s’han instal·lat al poble persones procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona que teletreballen des de casa. “Aquest any s’han venut i habitat tres cases, la població es manté”, va dir l’alcalde.

L’ajuntament va portar als tribunals els treballs per revestir la torre de guix al considerar-los defectuosos

Ivorra té aquest any un pressupost d’uns 400.000 euros gràcies a la inversió que suposa l’obra a la torre. En anys anteriors va ser poc més de la meitat. Des de fa tres anys la localitat es promociona a nivell turístic amb la fira de Sant Galderic, dedicada a maquinària agrícola antiga i a productes de proximitat, i té entre els seus atractius el santuari del Sant Dubte.

Han augmentat els veïns, esperen créixer més?

Depèn dels serveis que puguem oferir i del treball. Avui la majoria dels veïns viuen de la ramaderia, del teletreball o treballen a Guissona, Torà o Cervera. De moment hem crescut fins als 105 habitants.

I a nivell urbanístic?

Primer seria important rehabilitar les cases deshabitades, entre les quals la rectoria, però el bisbat no ho accepta. L’últim any s’han venut tres cases i hem crescut amb 6 veïns. Un sector important el conformen persones que teletreballen i opten per venir a viure a aquesta zona tranquil·la. Som a prop de Torà i Guissona per a les compres i altres serveis.

El Sant Dubte, la seu dels coptes a Catalunya

El santuari del Sant Dubte es va cedir fa gairebé quatre anys a la comunitat copta ortodoxa, que projecta convertir aquest espai en la seua seu central a Catalunya. Segons va explicar l’alcalde, estan condicionant una desena de cel·les entorn del temple per donar cabuda a recessos espirituals. Segons Ribalta, aquest mateix any es preveu que visquin de forma permanent al santuari mitja dotzena de religiosos per atendre els visitants.El santuari va ser cedit l’any 2020 després d’una consulta als veïns, amb l’objectiu de donar ús a l’immoble i evitar que es degradi. En el conjunt monumental ocupen l’antic hostal, i es comparteix l’ús de l’església de Santa Maria entre la comunitat copta i la catòlica. L’actual sala d’actes es mantindrà com a centre d’interpretació permanent del Sant Dubte.Segons la tradició, en aquest lloc deia missa el rector Bernat Oliver l’any 1010. Després de la consagració, el sacerdot va començar a dubtar de la presència de Crist en el pa i el vi. Això va provocar que del calze brollés sang que va tacar les estovalles de l’altar i va arribar fins a terra.

«És important rehabilitar les cases buides»