ENTREVISTA
«La vacuna redueix complicacions tromboembòliques postcovid»
Núria Mercadé és natural de Guissona i treballa en un equip multidisciplinari d'investigació que té com a objectiu promoure una millor salut pública analitzant dades de molts centres mèdics
Ha anat a investigar a Oxford. És perquè els anglesos destinen molts més recursos a la investigació?
Vaig anar a Oxford per l’equip de Dani Prieto-Alhambra: és un grup referent en investigació i és una gran oportunitat per a la meua formació. I sí, allà destinen molts més diners a investigació. Abans, havia dut a terme pràctiques amb Clara Prats, una investigadora que treballa a la Universitat Politècnica de Catalunya, sobre l’epidèmia de tuberculosi i malària. Quan va arribar la covid-19 van aplicar els seus coneixements per estudiar el virus, la qual cosa va projectar el seu treball en els mitjans. Ara el grup és més conegut i té més recursos econòmics.
Parlem de la covid-19. Molta gent pensa que les vacunes tenen efectes secundaris.
Sabem que tenen efectes secundaris, totes les medicines poden tenir-ne. En el cas de la covid-19 s’han trobat riscos provocats per la mateixa covid i no per les vacunes. Els que estan vacunats poden tenir miocarditis, però el percentatge de persones que han passat la covid i que han patit efectes cardíacs i tromboembòlies és més gran en els no vacunats. Les vacunes, encara que tenen efectes adversos, protegeixen davant de complicacions cardiovasculars i tromboembòliques.
En un món on tot funciona ràpid, es prenen decisions mèdiques sense contrastar?
De vegades surten estudis poc contrastats. Per exemple, als Estats Units es va recomanar la hidroxicloroquina com a medicina per curar la covid basant-se en un estudi poc contrastat. Tanmateix, es va aprovar i durant tres mesos va ser administrada a pacients hospitalitzats amb covid. Jo crec que hi ha d’haver una ètica científica, sobretot, quan es treballa en salut pública. Durant la covid-19 hi va poder haver excepcions puntuals per la urgència d’investigar el virus.
Què fa a Oxford?
Estaré dos anys treballant amb un equip multidisciplinari bolcat en l’epidemiologia. Analitzem dades de salut per investigar. Quan vas al metge al CAP queda registrat i també el que et recepta. Per estudis podem accedir a aquestes dades de salut anonimitzades i valorar si existeixen reaccions adverses dels medicaments, si es recepten de forma adequada i la quantitat de gent que en pren. Amb aquestes dades fem investigació per informar i promoure una millor salut pública. En el grup hi ha físics, metges, analistes de dades farmacèutiques, estadístics. És a dir, tens molts punts de vista a l’hora d’aconseguir aportacions, dissenyar un treball i obtenir resultats complets.
Qui marca les prioritats de la investigació?
L’Estat i també els inversors privats que aposten on poden obtenir beneficis. Ara s’inverteix molt en intel·ligència artificial per aplicar-la a la tecnologia.
Quan acabi a Oxford tornarà a Catalunya?
Som molts catalans i tots tenim aquest dilema. De moment, estaré a Oxford com a ajudant d’investigació, i en un futur proper m’agradaria fer el doctorat.
De què farà el doctorat?
D’epidemiologia, d’investigació en càncer. M’agradaria investigar mètodes per reduir el temps i els recursos en la investigació de tractaments de càncer. A partir de les dades dels pacients que segueixen el tractament en hospitals es podria comparar els resultats i nous tractaments. D’aquesta manera no s’hauria de reclutar tanta gent per fer experiments, cosa que permetria estalviar temps i diners.