Tribut a Jaume Magre a la seua ciutat natal

Cervera, la localitat natal de Jaume Magre (1924-1999), va retre ahir un homenatge a aquest polític i activista cultural lleidatà amb una conferència a la biblioteca Josep Finestres en la qual el delegat de Cultura de la Generalitat a Lleida, Albert Turull, va recordar que “va formar part de la generació que, després de la Guerra Civil, va forjar la resistència cultural, una gent que va establir unes bases sense les quals no podríem entendre el present”. L’acte va comptar amb l’assistència també de Juan Cal, comissari de l’Any Magre, el programa d’activitats amb el qual es commemora aquest 2024 el centenari del naixement del que va ser el primer regidor de Cultura de Lleida en democràcia. Turull va recordar que Magre “va viure un exili dur, i quan va tornar a Cervera es va trobar amb una ciutat franquista que li va girar l’esquena, va tenir moltes dificultats per trobar feina”. Gràcies a Duran i Sanpere va aconseguir obrir una delegació de l’Institut Francès de Barcelona que li va permetre fer els seus primers passos com a professor. Turull va destacar que gràcies a aquella generació de la qual formen part, entre altres, Joan Salat, Ramon Turull o Duran i Sanpere, va donar forma a un conjunt de projectes que han estat claus fins avui com són la recuperació de la Passió el 1941, la creació de la revista Segarra el 1944 o la creació de la Mútua Escolar el 1940. Per a Turull, Magre va ser un home clau a Cervera, de fet, va comentar que només amb 14 anys ja era el delegat dels estudiants de l’Institut Ramón y Cajal. El 1954 es va traslladar a Lleida, on va impulsar l’Alliance Française, l’Aula Municipal de Teatre i l’Escola de Belles Arts. Cal va assegurar que aquest acte a la capital de la Segarra tenia una gran significació perquè “Magre sempre va tenir molt present la seua ciutat natal”.