Joves arqueòlegs a Cervera
Tretze nois i noies d’entre 15 i 17 anys excaven el jaciment de Sant Pere el Gros juntament amb professionals de la UdL i monitors de Quàlia || L’objectiu és trobar indicis per poder determinar la continuïtat de l’assentament iberoromà previ a l’església i el monestir
El camp de treball es prolongarà fins la setmana que ve i llavors s’iniciarà una intervenció purament tècnica.
Un total de 13 joves d’entre 15 i 17 anys, procedents de diferents punts de l’Estat espanyol, s’han convertit en arqueòlegs i entre aquesta i la propera setmana excaven en el jaciment del monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, sempre guiats per un equip d’arqueòlegs professionals de la Universitat de Lleida (UdL). Aquest és el tercer any que la capital de la Segarra, juntament amb la cooperativa Lleure Quàlia, organitza un camp de treball per aprofundir en les excavacions arqueològiques de Sant Pere el Gros. Les dos últimes s’han fet juntament amb la UdL, amb qui la Paeria, a través de la regidoria de Patrimoni Historioarqueològic, ha firmat un conveni per potenciar la investigació d’aquest jaciment.
Natàlia Salazar, investigadora de la UdL i directora del projecte científic de les excavacions en aquest jaciment de Cervera, va explicar que les tasques dels joves, supervisades per arqueòlegs professionals, se centren a continuar el procés d’excavació de tres habitacions del monestir medieval que van aparèixer a la campanya de l’any passat i que serien posteriors a l’església, d’entre els segles XIII i XIV, i en obrir un nou sector a la zona oest del jaciment “on comencem a veure un edifici que podria ser anterior a l’església, tot i que encara no tenim prou indicis”. Quan culmini el camp de treball|feina, fins finals d’agost es portarà a cap|caporal una altra intervenció tècnica finançada per Cultura de la Generalitat que se centrarà a talar els pins plantats en els anys 60 per deixar el jaciment totalment obert en planta.
Els orígens de Cervera
Salazar va manifestar que “gràcies a la documentació escrita sabem que l’església és del segle XI i al cap d’uns anys es va construir el monestir en el seu entorn, encara que les noves excavacions donen indicis que a la zona hi hauria un edifici previ.” La investigadora de la UdL va posar de relleu el jaciment de Sant Pere el Gros perquè “tots els indicis apunten que en aquesta zona de la vall del riu Ondara, a peu de la ciutat, ja hi havia un assentament molt abans de què s'assentés Cervera, segurament des del segle II abans de Crist, primer de cronologia ibèrica i posteriorment es va romanitzar amb una certa continuïtat que desconeixem”.
Salazar també va dir que “el jaciment és molt més gran encara que nosaltres únicament podem actuar en aquests terrenys de titularitat municipal que estan delimitats amb una tanca”. “Aquesta investigació permetrà al municipi anar retratant els seus orígens i la seua història”, va afegir la directora del projecte científic.
