«Lilith representa els pecats associats a les dones»

Com són els preparatius amb una doble direcció?

Gemma Oriol (G.O.). Ens hem dividit les tasques i ha estat molt fàcil treballar amb tot l’equip. L’Aquelarre és una festa que a l’hora d’organitzar-se requereix molts caps i, al no disposar de recursos, per tenir un equip ampli la millor opció que se’ns va ocórrer va ser disposar de més d’una persona en la direcció i així poder anar assumint tots els rols de forma independent. Realment ens ha funcionat.Pol Bosch (P.B.). Si ho comparo amb l’any passat [en què dirigia ell sol l’espectacle], he de destacar que la codirecció és molt més agraïda. Ser dos persones ens ha permès arribar a més àmbits i quan comences a pensar davant d’un full en blanc no és el mateix fer-ho a casa només que prenent un cafè mentre mantenim una conversa. D’altra banda, també et motives més sent dos.

Com s’han distribuït les tasques?

P.B. En primer lloc vam plantejar la idea i vam redactar el guió de forma conjunta, després ens vam repartir els diferents treballs segons els nostres punts forts. Per exemple, la Gemma ha assumit més l’apartat de coreografia i estètica de l’espectacle a part del vestuari, que ja va fer l’any passat perquè treballa de dissenyadora, i jo he escrit les lletres de les cançons i m’he encarregat dels aspectes més tècnics: pirotècnia, llums.. A l’equip també comptem amb Dídac Prat i Albert Parra, d’Alea Teatre, que s’han encarregat de construir les estructures seguint les nostres indicacions.

Lilith és aquest any la protagonista de l’eix argumental. Per què?

P.B. Lilith és molt interessant perquè té moltes històries però una és molt semblant a la mitologia cristiana, que predomina aquí, i és poc coneguda. Segons la llegenda, Déu va crear Adam i Lilith en les mateixes condicions però no es van entendre al paradís i Lilith va decidir anar-se’n per no haver de sotmetre’s a les directrius d’Adam. Volíem explicar aquesta història perquè té molta càrrega simbòlica i és curiós que no hagi transcendit a la bíblia i en la nostra cultura popular. Per tant, aquest any l’Aquelarre narrarà com Lilith abandona el paradís (la Universitat) i baixa a l’infern (Cal Racó), on es convertirà en el símbol de tots els pecats que s’associen a la dona. L’espectacle, molt cabaretesc, confrontarà els pecats lligats al plaer (representats per Lilith) dels relacionats amb el mal (escenificats per un altre personatge) i en la recerca del plaer simbolitzarem un infern més grotesc i, en general, molt més divertit.

Quantes persones formen part del muntatge?

G.O. Unes 80 persones, entre actors, actrius, ballarins, músics (dirigits per Guillem Garcia), portadors de les estructures, tècnics.. Si a aquestes sumem totes les entitats que participen en la cercavila (Geganters, Bombollers, Band Tokades i Protons –grup guanyador de la passada edició del Carnaval de Secà–), som més de 150, a les quals falten el Ball de Diables de Cervera Carranquers, encarregats del foc, que són moltíssims.

L’espectacle de l’Aquelarre té uns moments molt simbòlics com l’Escorreguda del Mascle Cabró. Els han limitat aquestes directrius?

G.O. Això el que fa és que l’essència aquelarrenca es mantingui intacta. És cert que et pot limitar però així la marca de l’Aquelarre de Cervera es manté amb la seguretat que per molt que canviïn les direccions, això sempre serà fix. Juguem amb aquestes regles del joc que fan que l’Aquelarre sigui l’Aquelarre.P.B. És cert que són unes pautes que et guien però les tens tan assumides que no acaben afectant.

Com veieu el futur?

G.O. Ens trobem molt estancats per una falta de suport institucional, tant econòmic com emocional. Hi ha moltes persones implicades amb l’Aquelarre, des de molts punts de vista, i sembla que hem d’estar lluitant durant tota la setmana, plena d’activitats, per fer únicament el que s’ha fet sempre, i amb això perds molta energia. Ens sentim frenats per les institucions.P.B. Fem una crida que hi pugui haver més suport institucional i a reivindicar la importància d’aquesta festa i la sort que tenim a Cervera de comptar amb tanta gent disposada a col·laborar. Ens sorprèn que a nivell institucional sigui tan difícil d’entendre. Haurien de tenir en compte que el voluntarisme no durarà sempre i que cal ajudar més.