Troben a Cervera una nova espècie de planta fòssil de la família de la vinya a Catalunya
La troballa aporta dades sobre com era la vinya durant el Cenozoic i descobreix rutes de dispersió fins ara desconegudes
Troballa de planta fòssil de vinya a Cervera.
Un equip de recerca amb participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i la Universitat de Barcelona ha identificat una nova espècie de fòssil, ‘Nekemias mucronata’, gràcies a l’estudi de prop d’un centenar de fulles trobades a Cervera. La investigació, publicada a la revista ‘Journal of Systematics and Evolution’, aporta noves dades sobre la distribució i evolució de la família Vitaceae – que inclou la vinya – durant el Cenozoic, i descobreix rutes de dispersió fins ara desconegudes per aquesta família a l’hemisferi nord. La vinya és coneguda pel seu impacte econòmic, especialment per la producció de vi, però la seva història evolutiva també ha captivat l’atenció de la comunitat científica.
En un estudi recent, un equip de recerca format per Aixa Tosal (Universitat de Barcelona), Alba Vicente (ICP-CERCA) i Thomas Denk (Museum of Natural History Stockholm) ha descrit una nova espècie fòssil de la família de la vinya, ‘Nekemias mucronata’, a partir de restes vegetals trobades a Cervera. El descobriment contribueix a omplir el buit en el coneixement sobre l’evolució i la distribució d’aquest grup de plantes durant el Cenozoic.
En botànica, una tribu és una classificació taxonòmica intermèdia entre la família i el gènere, utilitzada per organitzar aquelles famílies que contenen moltes espècies, com és el cas de la família Vitaceae. Aquesta família es divideix en cinc tribus, incloent Viteae, que agrupa unes 200 espècies, entre elles la vinya (Vitis vinífera). L’estudi publicat se centra en una altra tribu, ‘Ampelopsideae’, molt més petita i formada per 47 espècies, entre les quals es troba la nova ‘Nekemias mucronata’.
Les fulles d’aquesta espècie tenen una característica interessant compartida amb algunes altres espècies modernes de la mateixa família: són fulles compostes, formades per diversos folíols units per un eix comú. A través de l’estudi de prop d’un centenar d’exemplars fòssils, el personal investigador ha pogut caracteritzar en detall els tres foliars de la nova espècie, reconeixent patrons comuns entre els folíols apicals i laterals. Segons Alba Vicente, investigadora ‘Beatriu de Pinós’ de l’ICP, aquesta anàlisi ha permès distingir ‘Nekemias mucronata’ d’altres espècies fòssils de la mateixa família trobades a Euràsia, ajudant a comprendre millor les “rutes de dispersió” d’aquestes plantes durant el Cenozoic.
L’estudi també analitza la distribució paleobiogeogràfica de la tribu Ampelopsideae. Fins ara, el registre més antic de la família Vitaceae es remunta al Cretaci Superior, amb restes trobades a l’Índica, explica Thomas Denk. Això no obstant, durant l’Eocè (fa uns 40 milions d’anys), els llinatges ‘Ampelopsis i Nekemias’ ja es trobaven a Europa i Àsia Central. A partir de la informació fòssil, l’equip de recerca ha proposat dues rutes possibles de dispersió per explicar com aquestes plantes van arribar a Amèrica del Nord i altres regions de l’hemisferi nord.
Segons els investigadors, una de les rutes proposades suggereix que aquestes espècies es van dispersar des d’Àsia Central cap a Europa i després cap a Amèrica del Nord a través de l’istme de l’Atlàntic Nord, una via de dispersió terrestre que connectava les masses continentals fa milions d’anys. L’altra hipòtesi apunta que la dispersió va tenir lloc a través de l’estret de Bering, una ruta utilitzada per diverses espècies vegetals i animals en aquella època. Segons Aixa Tosal, els resultats mostren que aquesta dispersió va tenir lloc uns 20 milions d’anys abans del que es pensava i això obliga a “replantejar models tradicionals” de dispersió per l’hemisferi nord per aquesta família.
A més de les rutes de dispersió, l’estudi també explora les possibles causes que van influir en la distribució de dues espècies fòssils ‘d’Ampelopsideae’, ‘Nekemias mucronata’ i ‘Ampelopsis hibschii’, que van habitar Euràsia des del final de l’Eocè fins al Neogen. L’equip de recerca ha determinat que la distribució d’aquestes espècies no estava estrictament controlada per factors climàtics, com s’havia pensat anteriorment. Això suggereix que altres factors, com les connexions terrestres entre continents i l’adaptabilitat d’aquestes plantes a diversos biomes, podrien haver jugat un paper crucial en la seva expansió.
Tot i les noves troballes, l’equip subratlla que queden moltes preguntes sense resposta sobre les primeres fases de dispersió de la família Vitaceae, especialment entre el Cretaci Superior i el Paleogen. Amb aquest treball, s’espera continuar aprofundint en l’estudi de l’evolució d’aquesta família de plantes per desvetllar com es van expandir a través de diferents continents fa entre 66 i 41 milions d’anys.
