GRANYANELLA
Dos mesos sense fibra òptica en un poble de la Segarra per robatoris
Al març van trencar diferents pals i el cablatge i des d'aleshores, malgrat els arranjaments temporals, la connexió ha fallat fins a vuit vegades . La Generalitat ja ha desplegat 98 quilòmetres de fibra òptica a la comarca
Fa dos mesos que els veïns de Granyanella no tenen fibra òptica, segons explica l’alcalde, Jordi Portí. A començaments d’any hi va haver diferents robatoris de cables de coure a la carretera LV-2141, que uneix Cervera amb Granyanella. Al març es van quedar sense fibra òptica després de trobar almenys cinc pals de Telefónica trencats al mig d’uns camps en direcció a Fonolleres i el cable de fibra per terra. “Devien pensar que era un cable de Telefónica antic i després van veure que era de fibra.”
Portí afirma que Telefónica ha arreglat l’avaria en diferents ocasions, però no se soluciona el problema: “Empalmen els cables amb caixes i els deixen a terra, al mig dels camps i quan passa un tractor, peten”, lamenta. Aquest estiu el cable va estar a punt d’enredar-se a la tremuja d’una recol·lectora, però per sort, l’agricultor se’n va adonar abans que passés una desgràcia. Per això, s’han quedat sense fibra fins a vuit vegades en els últims mesos. “Des de l’11 d’octubre estem sense fibra i no venen a arreglar-ho. He trucat un munt de vegades i no hi ha manera.”
Montornès de Segarra és un dels municipis de la comarca que encara no té fibra òptica A Massoteres, Ribera d’Ondara i Sant Guim de la Plana s’està desplegant la fibra de la Generalitat
L’alcalde assegura que “la gent està molt emprenyada perquè a sobre els cobren igual”. Des del consistori estan provant de presentar una denúncia a través de la Diputació i alguns veïns s’estan plantejant denunciar els fets. Per la seua part, Telefónica assegura que treballaran per resoldre la falta de subministrament tan aviat com sigui possible. Portí explica que la Móra és l’únic nucli de població del municipi que no té fibra.
A Montornès de Segarra tampoc no tenen connexió d’alta velocitat i els veïns fa anys que ho reclamen. L’alcalde, Dionís Oña, exposa que és “un servei imprescindible per evitar la despoblació (...), som 96 habitants, però tenim els mateixos drets i paguem els mateixos impostos”. A més, explica que Telefónica es va comprometre a posar fibra òptica el novembre de l’any passat i “encara l’estem esperant”. La companyia assegura que es desplegarà el servei durant el primer trimestre del 2025. Segons va explicar dijous passat el director general de Telefónica a Catalunya, Chema Casas, el 87% de la província de Lleida té fibra òptica i el seu compromís és fer arribar la fibra al 100% de la demarcació a finals del 2025.
Per la seua part, la Generalitat continua desplegant la xarxa de fibra òptica pública que ja arriba a nou municipis de la Segarra i catorze nuclis que inclouen 19.844 habitants. Un total de 98 quilòmetres de fibra a Cervera, els Plans de Sió, Guissona, Montoliu de Segarra, Sanaüja, Sant Guim de Freixenet, Talavera, Tarroja de Segarra i Florejacs. Uns treballs han comptat amb un pressupost de 2,81 milions d’euros. En aquests moments hi ha tres municipis, Massoteres, Ribera d’Ondara i Sant Guim de la Plana, i disset nuclis en fase d’obres amb una inversió de 2,1 milions, on es desplegaran 46 quilòmetres fibra. A Granyanella i Granyena de Segarra hi ha en fase de redacció del projecte que abastarà 17 quilòmetres i està previst que s’executin en el segon trimestre del 2025. Finalment, a Estaràs, Ivorra, les Oluges, Montornès de Segarra i Sant Ramon estan pendents d’obres per part de la diputació de Lleida.
Un dels objectius és que, almenys, hi hagi un punt d’accés a la xarxa en cada municipi, però no a tots els nuclis de població agregats. El desplegament es fa a través de les carreteres de la Generalitat i la Diputació i, per tant, si passa per algun d’aquests nuclis també es deixa un punt d’accés disponible.
La Generalitat, per llei, no pot donar servei de distribució a la ciutadania, sinó que el que fa és posar aquesta infraestructura a disposició de les operadores per facilitar-ne l’arribada als petits municipis. És a dir, haurà de ser una empresa privada la que decideixi acabar de desplegar la fibra a la zona.