RIBERA D’ONDARA
La segona censura en un any a Ribera d'Ondara retorna l'alcaldia al PSC
Francesc Sabanés recupera el càrrec després de perdre'l el mes de març passat
Francesc Sabanés (PSC) ha recuperat l'alcaldia de Ribera d'Ondara al prosperar la segona moció de censura al municipi en menys d'un any. Va tirar endavant amb els 3 vots socialistes i de l'edil no adscrit que es va presentar per Aliança Catalana. Sabanés va desbancar Elisabet Jové, però va afirmar que serà alcalde només uns mesos per “posar ordre”.
Francesc Sabanés (PSC) va recuperar ahir l’alcaldia de Ribera d’Ondara al prosperar la segona moció de censura en menys d’un any en aquest municipi de la Segarra. Es va aprovar amb els vots a favor dels tres edils socialistes i del regidor no adscrit, Antonio Fernández, que es va presentar a les eleccions del 2023 per Aliança Catalana (AC). La fins llavors alcaldessa, Elisabet Jové, i les altres dos edils del seu grup, independents que es van presentar als comicis locals per Acord Municipal (marca blanca d’ERC), hi van votar en contra.
El ple va estar ple de retrets. Després de desbancar Jové, Sabanés va afirmar que se centrarà “a posar ordre” en el consistori i que, en uns mesos, passarà el relleu al nou tinent d’alcalde, Ramon Bonet, perquè vol presentar-se com a alcaldable a Sant Guim de Freixenet, on ara resideix. Segons el nou alcalde, la moció de censura “era l’única manera de reparar el desordre a l’ajuntament”. Sabanés va lamentar que Jové “vol resoldre tot el que no aconsegueix per la via judicial” i va dir que no té les capacitats necessàries per ser alcaldessa.
Per la seua part, Jové va afirmar que “aquesta moció s’ha presentat sense fonament, a diferència de la nostra, que ho vam fer per indicis de corrupció”, i va recordar que va presentar una querella penal contra Sabanés per presumpta malversació de fons públics i falsificació documental. “La censura d’avui és només fruit de l’odi i la revenja”, va recalcar, i va acusar el nou govern de “voler recuperar la cadira per tornar a treure’n rèdit personal”. La ja exalcaldessa va defensar que “hem treballat molt malgrat tenir moltes coses en contra”, va assegurar que “no hem estat un govern corrupte” i va criticar “el tracte despectiu rebut per la secretària i interventora municipal”, a qui van obrir un expedient disciplinari.
Jové va dir que, quan va accedir a l’alcaldia al març, no hi havia diners, mentre que “ara hi ha 400.000 euros al banc, totes les factures pagades i projectes per executar per un milió d’euros el 2025”, va afegir. Segons Sabanés, els diners procedeixen de subvencions obtingudes pel PSC.
Deu mocions de censura en tot just cinc anys a Lleida
La moció de censura que va prosperar ahir a Ribera d’Ondara és la tercera a Lleida des de les eleccions municipals del maig del 2023 i la segona en aquest municipi de la Segarra, després de la qual va desbancar Sabanés i va nomenar alcaldessa Jové el mes de març passat. Entre aquestes dos, va tenir lloc el mes de juliol passat una altra a Puigverd de Lleida, que va rellevar Josep Solsona amb els vots de set dels nou edils del consistori: tres edils de Junts (el grup municipal a què pertanyia Solsona), les tres d’ERC i l’únic del PSC. La juntaire Úrsula Barrufet és des d’aleshores l’alcaldessa. Així mateix, el passat mandat municipal va acabar amb un rècord de mocions de censura a les comarques lleidatanes. En els quatre anys compresos entre les eleccions del 2019 i el 2023 n’hi va haver set: en el consell comarcal del Pallars Sobirà i als ajuntaments de Cervera, Ponts, Maldà, Sant Ramon, Puigverd de Lleida i Gimenells.
Tres alcaldes en 10 mesos marcats per polèmiques polítiques
Ribera d’Ondara ha viscut dos mocions de censura en els últims 10 mesos, un període en què ha tingut tres alcaldes: Francesc Sabanés (PSC) va revalidar el càrrec després de les municipals amb tres edils i l’abstenció del regidor d’AC, Albert Puig. El març passat, les tres edils d’Acord Municipal (marca blanca d’ERC) van presentar una moció de censura per nomenar alcaldessa la seua portaveu, Elisabet Jové, amb el suport de Puig. Això els va portar a desvincular-se d’Esquerra, davant del rebuig dels republicans a qualsevol pacte amb AC. Després de la censura, Puig es va convertir en alcalde accidental durant el permís de maternitat de Jové, però va acabar renunciant com a regidor al setembre després que la formació d’Orriols l’expulsés per declaracions homòfobes.