Enric Ribalta: “Si volíem cultura, ens l'havíem de fer nosaltres”

Com va començar el festival Jazz Concabella?

Vam començar amb el festival de música clàssica a l’església. El 2004 vam fer un primer concert i el 2005 vam arrancar el festival. Quan van rehabilitar el Castell de Concabella, crec que el 2008, el vam traslladar allà i vam crear l’Associació Cultural Amics del Castell de Concabella. És un espai més gran, més còmode i sona bastant bé. Llavors vam dir: si la clàssica agrada, per què no pot agradar el jazz?

Quina programació està prevista en aquesta edició?

Aquest dissabte inauguraran el festival el quartet format per Lluc Casares (saxo tenor i clarinet), Jaume Llombart (guitarra), Marc Cuevas (contrabaix) i Jorge Rossy (bateria). Presentaran composicions pròpies i estàndards. En el primer concert ja vam portar Jaume Llombart i Jorge Rossy, i des d’aleshores han vingut cada any perquè coneixen el món del jazz i han vertebrat aquest cicle. Ens han donat idees i gràcies a ells hem pogut portar músics de renom com Al Foster, el bateria que va tocar amb Miles Davis. Rossy va estudiar a Nova York i té molts contactes.

Són músics del territori?

Els del Javier Juanco Quartet, que actuaran el 8 de febrer, sí. El guitarrista Javier Juanco viu a Solsona, el bateria Ricard Grau és de Guissona, el pianista Xavier Monge és de Balaguer i crec que el contrabaixista Manel Vega està establert a Girona. El 15 de març tancaran el cicle el trio format per Antonio Serrano (harmònica), Carles Benavent (baix elèctric) i Tino Di Geraldo (bateria i percussió). Ells són de Barcelona.

Hi haurà diferents estils de jazz?

Sí, jazz clàssic i en l’últim concert hi haurà una fusió entre flamenc i jazz. Són músics que han tocat amb Paco de Lucía i han aprofundit bastant en el flamenc.

Què suposa per a Concabella tenir un festival així?

És molt positiu. Un dels nostres objectius era donar vida al castell perquè, quan el van rehabilitar, vam pensar “si no fem res en trenta anys tornarà a estar en mal estat”. És una manera d’atansar la cultura a la gent. La música sempre és un enriquiment.

Costa trobar propostes com aquesta en zones rurals.

Sí, no és fàcil. Però aquí vam pensar que, si volíem cultura, ens l’havíem de fer nosaltres (...) Els músics de jazz diuen que la seua música és minoritària. Hi ha algunes propostes a Cervera, Guissona, Tàrrega o el Jazztardor a Lleida. Però costa trobar espais o cicles de jazz. D’altra banda, van tancar el pub Antares de Lleida, on es feien molts concerts de jazz.

El castell és un bon espai per fer concerts?

Sí, els músics hi estan molt a gust tocant. El que més els agrada és aquest contacte molt proper amb la gent del públic. Hi ha un aforament màxim de 200 persones, però és difícil omplir-lo.

Què té d’especial el jazz?

Al ser improvisat, no saps mai què passarà. El jazz és molt més lliure. Cada concert és diferent i únic (...) Però com en la música clàssica i tota la interpretació, en funció de l’audiència o l’estat d’ànim dels artistes, el resultat és un o un altre. Hi ha dies en els quals es crea alguna cosa especial i no saps per què. Un moment màgic.

Com convenceries algú perquè vagi al festival?

Que no se’l perdin, que seran concerts molt bonics. La música és un mitjà d’expressió, és igual si és jazz o si és un altre estil. Si el que tens davant és un artista honest i apassionat, segur que vibraràs.