SEGRE

Recuperant l’art de l’esparteria

Uns vint aficionats aprenen a crear estris amb espart i jonça, una varietat local

Dani Espejo ensenyant les tècniques d’esparteria a la Biblioteca de Sant Guim de Freixenet. L’ajuntament col·labora cedint l’espai. - C.MARSIÑACH

Publicat per
C. MARSIÑACH

Creat:

Actualitzat:

Una vintena d’aficionats a l’esparteria es reuneixen mensualment a Sant Guim de Freixenet per recuperar aquesta artesania que està quedant en l’oblit. La iniciativa va sorgir després d’uns tallers d’introducció a l’esparteria que el Col·lectiu Eixarcolant va organitzar a la localitat el mes d’octubre passat. El veí de Freixenet Dani Espejo, enginyer tècnic agrícola, naturalista i cisteller aficionat, va ser l’encarregat d’impartir la formació. “Els tallers van tenir molt d’èxit, hi havia gent interessada a continuar practicant i aprenent, i vam decidir trobar-nos una vegada al mes”, explica.

Treballen amb l’espart, però també amb la jonça, una planta que es pot trobar a l’altiplà de la Segarra. Espejo va portar a terme un treball de prospecció etnobotànica per conèixer els materials d’esparteria que s’utilitzaven en aquest sector de la comarca i va descobrir que en algunes cases feien servir la jonça. “Un exemple el trobem a la Rabassa. Amb la jonça feien tota mena d’utillatge per a l’agricultura, soles de sabatilles, cabassos, cordes o sàrries”. Segons Espejo, de l’esparteria feta amb jonça tan sols es conserva la memòria oral i no hi ha una peça física de referència. Va estar investigant i en zones de l’Empordà o Jaén només feien trenes amb aquesta planta i en alguns llocs de França s’havien utilitzat les arrels per crear raspalls per al bestiar. En aquests últims dos anys, va experimentar les tècniques d’esparteria tradicional amb jonça i va veure que tenia molt potencial. La prospecció etnobotànica i d’investigació de les tècniques d’esparteria que ha fet Espejo es publicarà en un article de la revista Mil fulles de Flora Catalana.

Els participants en els tallers van aprendre a recollir la jonça i tècniques per fer diferents peces com posavasos, estalvis, cistells, cabassos, cofins o fins i tot dispensadors de paper higiènic.

Segons Espejo, “la cistelleria ens ha acompanyat des de fa milers d’anys, va ser el plàstic que a partir dels anys 50 i 60 la va arraconar i la gent que coneixia aquestes tècniques s’ha anat morint”. Fa 70 anys tots els envasos estaven fets de cistelleria o fusta i recuperar aquesta tradició és una manera de “deixar d’utilitzar envasos d’un sol ús i tenir l’autonomia de poder crear una peça única adaptada a les teues necessitats, això no té preu”, comenta. A Catalunya la fusta ha sobreviscut més. En algunes zones de Múrcia, Alacant, Almeria o Albacete encara hi ha gent gran que transmet l’art de l’esparteria. “L’esparteria és una artesania amb infinites possibilitats i és una excusa més per socialitzar i recuperar tècniques antigues”, conclou Espejo.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking