Regants de l'Urgell volen conèixer els ajuts per la sequera i com es reparteix l'aigua

Els regants del Canal Urgell demanen de conèixer els ajuts previstos per la conselleria d’Acció Climàtica per pal·liar els danys provocats per la sequera en els cultius de cereal i més concreció sobre el repartiment de l’aigua que preveu la comunitat de regants del Canal d’Urgell de cara a la pròxima campanya per garantir dotacions a tots els agricultors, tant als que conreen fruita com cereal. Ahir va finalitzar la pitjor campanya de reg de l’Urgell com a conseqüència de la sequera, que només ha permès regar els arbres fruiters quedant exclosos el cereal i els farratges, entre altres cultius, pendents encara dels ajuts de l’administració.

Jaume Pedrós, responsable de regadiu del sindicat Unió de Pagesos a Lleida, va assegurar ahir que fins a principis d’octubre, el dia 8, no s’espera una resolució sobre les peticions d’ajuts que s’han acceptat i les que s’han rebutjat. “Acció Climàtica no ha celebrat ni la Taula Agrària i desconeixem de quins ajuts disposarem”. Va afegir que el regant tampoc no sap com es farà la distribució de l’aigua.

“No hi ha informació i el mes d’octubre és clau per decidir què cal sembrar”, va dir Pedrós. Per la seua banda, el portaveu de la plataforma Manifest del Gran Urgell, Jaume Perera, va insistir en la necessitat de conèixer el repartiment equitatiu de l’aigua.Fonts del canal van indicar que aquesta campanya 2022-2023 ha estat la pitjor dels últims 70 anys, des que es tenen dades sobre aportacions del Segre. El riu Segre ha aportat a l’embassament d’Oliana uns 380 hectòmetres cúbics aquest any hidrològic, un 45% en relació amb la mitjana històrica. La Casa Canal preveu valorar la campanya a partir de l’1 d’octubre després d’admetre que aquest setembre no hi ha hagut aportacions noves.

Al final de la passada campanya el setembre del 2022, els embassaments d’Oliana i Rialb sumaven 42 hm3, de manera que les reserves actuals són un bon punt de partida per a la nova, que començarà el març del 2024. Actualment, els dos embassaments acumulen 95 hm3. Unes reserves més altes però que són conseqüència de la limitació del reg en les 50.000 hectàrees del canal principal d’Urgell.

Fuita d’aigua a Castelldans en l’operació de clausura

El pas d’una punta d’aigua al canal principal a Castelldans va provocar ahir que es desbordés i arranqués la part superior d’una paret lateral. Regants de Castelldans van alertar de la pèrdua d’aigua en aquest punt i van assegurar que les parets van quedar danyades i que fins i tot va quedar afectada la part inferior de la infraestructura.

“Ara només pot circular un mínim d’aigua per a proveïments perquè el canal no aguantaria el pes de més cabal d’aigua”, van explicar ahir. Per la seua banda, fonts de la comunitat de regants del Canal d’Urgell van apuntar que durant el dia d’ahir es van anar tancant progressivament les preses d’aigua i el pas d’una punta d’aigua per Castelldans va motivar que es desbordés. Van assegurar que la incidència va durar menys d’una hora i que es va barrar el pas de l’aigua per evitar altres possibles afectacions. D’altra banda, els regants de la localitat van assegurar que aquest incident es deu a la mala gestió i la falta de manteniment de la infraestructura.

Van assegurar que ahir es va deixar baixar massa aigua pel canal que va provocar la ruptura de la paret de formigó i que va arrossegar part de la infraestructura. Van afegir que l’aigua va inundar finques del voltant i que els danys es veuran quan es netegi la zona.

Descens progressiu de l’aigua després de tancar les comportes

El Canal d’Urgell va donar ahir per tancada la campanya de regadiu i l’aigua va anar baixant de nivell durant el dia d’ahir, encara que el descens es percebrà més avui. Fonts del canal van assegurar que es deixarà un cabal continu d’aigua embassada per garantir els proveïments de granges i pobles durant les tres setmanes que estarà tancat. A la zona de la tercera séquia hi havia més de dos pams d’aigua.

L’embassament de Rialb acumulava ahir 67,6 hectòmetres cúbics i estava al 16,78 per cent de la capacitat, mentre que Oliana emmagatzemava 27,3 hectòmetres i estava al 32,48 per cent.

.