FAUNA GRANS DEPREDADORS
Filmen un os des de pocs metres de distància en un bosc d'Aran
Ecologistes demanen al Conselh mesures per foragitar-lo i que eviti les persones
L'administració aranesa afirma que fa dies que aquest exemplar no és albirat
Un vídeo d’un os en un bosc de Baish Aran s’ha difós en els últims dies entre els veïns de la vall. Les imatges mostren un exemplar jove que observa des d’una distància de pocs metres la persona que el filma. Fonts del Conselh Generau van apuntar que podria tractar-se d’un boletaire. El fet que l’animal no defugi la presència humana ha despertat preocupació entre ecologistes.
L’associació Depana demana mesures per foragitar-lo de la zona i evitar que s’habituï a les persones, tal com van fer els Agents Rurals al juliol amb un plantígrad que freqüentava la carretera de la Bonaigua.
L’administració aranesa, per la seua part, afirma que fa diversos dies que aquest os no és albirat després de l’enregistrament del vídeo. Marc Alonso, representant de Depana, va reclamar més informació al públic que acudeix als boscos sobre què fer quan es troben amb un os, especialment en una època en què coincideixen la temporada de caça major i la de bolets. En aquest sentit, va desaconsellar atansar-se a un plantígrad per filmar-lo o fotografiar-lo. “Són animals salvatges, mai se sap com reaccionaran”, va recalcar.
Per la seua part, el Conselh Generau va valorar que el cas de l’os de la Bonaigua, que freqüentava els marges de la carretera a Alt Àneu a començaments de l’estiu, és diferent a la de l’exemplar filmat dies enrere a Baish Aran, que es trobava al seu hàbitat.
En el primer cas, els Agents Rurals van foragitar l’animal amb el soroll de detonacions i impactes de bales de goma per evitar que l’animal provoqués accidents de trànsit i que s’atansés a persones i nuclis habitats.
Una població de més de 80 exemplars amb almenys sis nous naixements
■ La població d’ossos al Pirineu ha superat els vuitanta exemplars amb el naixement aquest any d’almenys sis nous cadells, que se sumen als 76 comptabilitzats l’any 2022. L’equip de seguiment d’aquesta espècie a l’Estat francès ha confirmat en els darrers mesos un total de cinc femelles amb cries en territori gal, gairebé totes a prop de la frontera amb el Pallars Sobirà. Els resultats d’anàlisi de l’ADN a partir de mostres de pèl recollides a les zones de pas dels ossos podrien revelar també altres noves llorigades de cries en els propers mesos.
