La CHE confirma restriccions en tot el reg de Lleida per a la pròxima campanya

La presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, María Dolores Pascual, va confirmar ahir que els regants de Lleida hauran de començar la campanya del 2024 amb restriccions si es mantenen les actuals poques reserves al Segre i la Ribagorçana. Canal d'Urgell i Segarra-Garrigues van topar a l'exigir un repartiment just de cabals.

“Tots aquests senyors saben que hauran de començar la campanya de regs del 2024 amb restriccions.” Així ho va assegurar ahir la presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), María Dolores Pascual, referint-se als responsables dels regadius de Lleida: Pinyana, Aragó i Catalunya, Canal d’Urgell, Segarra-Garrigues i Algerri-Balaguer, en la jornada sobre la sequera organitzada per UP en el marc de la Fira de Sant Miquel. Va assenyalar que la gestió que s’ha fet de la sequera ha estat positiva, encara que va puntualitzar que el Segre continua en estat d’emergència per setzè mes, i que la situació de la Ribagorçana és molt delicada.

“La mitjana de les reserves està per sota dels últims 5 anys. No obstant, encara que l’actual situació no és bona, hem après la lliçó i tenim marge per actuar”, va afirmar, i va afegir que encara que “és difícil fer pronòstics perquè esperem el que succeeixi a la tardor i a l’hivern, estem més preparats”. En aquest sentit, va puntualitzar que, en cas de no augmentar les reserves als embassaments del Segre (Oliana i Rialb), s’haurà de fer de nou un repartiment d’hectòmetres cúbics encara que es compta amb l’experiència d’aquest any. Els responsables dels regadius de Lleida van qualificar la campanya que ara acaba com la més complicada de la història. José Luis Pérez, de l’Aragó i Catalunya, va indicar que acabarà el 8 d’octubre pensant ja en racionaments de cara al març del 2024. Per la seua part, Ramon Piqué, de Pinyana, va remarcar que es mantindran els cadenats a les pales i els regs a demanda. Antoni Costa, de l’Algerri- Balaguer, va incidir que es faran lectures diàries per saber com gasten, mentre que el director del Canal d’Urgell, Xavier Díaz, es va referir al nou pla que es posarà en marxa la nova campanya per regar per superfície, no per cultius, com s’ha fet aquest estiu, “a fi de distribuir recursos de forma equitativa”. Per la seua part, el president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va insistir que es tingui en compte la gran inversió dels pagesos per tenir un reg eficient.Per la seua part, el coordinador nacional d’UP de Catalunya, Joan Caball, va sol·licitar millorar la comunicació amb l’administració i va insistir que cal evitar que la sequera obligui els pagesos a abandonar el camp, de manera que va reclamar compensacions per als cerealistes que no han pogut regar.

En un altre ordre de coses, el ple del Parlament va aprovar ahir una proposta de resolució de Junts que insta el Govern a “exigir a l’Estat espanyol la delegació a la Generalitat de les competències hídriques plenes en tot l’àmbit territorial de Catalunya, ara en mans de la CHE.” Va tirar endavant amb el sí d’ERC, Junts, CUP i comuns, i el vot en contra de socialistes, Vox, Cs i PP.

Canal d’Urgell i Segarra-Garrigues, a la grenya

Canal d’Urgell i Segarrra-Garrigues es van embolicar ahir per la distribució justa de l’aigua del Segre. El director del Canal d’Urgell, Xavier Díaz, va insistir en l’harmonització de la Pallaresa per desviar aigua del canal Auxiliar al Principal com a única forma que el Segarrra-Garrigues pugui ampliar la seua superfície regable, la qual cosa comportarà indemnitzar les hidroelèctriques. Aquesta és una actuació clau en la modernització d’un sistema que rega a manta, com fa segle i mig, que costarà més de 1.200 milions d’euros. Per la seua part, el president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va remarcar que el seu és un reg eficient que només gasta el que necessita i que amb poc cabal pot proveir una gran extensió, la qual cosa ha suposat una inversió milionària als regants. Díaz, per la seua part, va incidir en la importància vital de l’Urgell per a l’agricultura de Lleida “que ja ha invertit en millores durant 160 anys”, per la qual cosa no veu just plantejar reduir dotacions recolzant-se en l’eficàcia del reg, a la qual cosa Jové va respondre que no reclamava més aigua, sinó la que li corresponia i tenia estipulada per la CHE malgrat no tenir una concessió. Regants del Canal d’Urgell també van ser crítics amb la gestió de la sequera durant l’estiu passat.