Un de cada 4 municipis de Lleida, amb projectes per a plantes solars o eòliques

Un de cada quatre municipis de Lleida és escenari de projectes per a centrals solars o eòliques destinades a la venda d'electricitat. Entre tots sumen 106 instal·lacions amb prop de 2.500 hectàrees de plaques fotovoltaiques i gairebé un centenar de molins de vent. Tanmateix, poques estan autoritzades i algunes d'aquestes estan abocades a desaparèixer.

Un total de 61 municipis de les comarques de Lleida acullen projectes per construir centrals solars i eòliques destinades a la venda d’electricitat. Són un de cada quatre dels 231 que conformen la província. Entre tots sumen 106 expedients en tramitació davant de la Generalitat i l’Estat, amb prop de 2.500 hectàrees de plaques fotovoltaiques i gairebé un centenar de molins de vent. Tanmateix, pocs d’aquests han completat fins ara la seua tramitació i alguns estan abocats a desaparèixer.

En els últims quatre anys, només dos petites centrals solars s’han posat en marxa a Lleida, segons dades de la Generalitat. Una a Talarn, amb una superfície de 5,5 hectàrees, i la que la comunitat de regants del Garrigues Sud va inaugurar l’agost a Bovera, amb 1,7 hectàrees. S’hi hauran de sumar en els propers mesos d’altres pràcticament finalitzades, com la central solar cooperativa de Som Energia a Anglesola i la que la firma Eviroca ultima a prop de Castissent (Tremp). D’altres es troben en construcció al Pla d’Urgell i les Garrigues.Les plantes solars en servei i en obres suposen només una petita fracció de les 2.458 hectàrees de plaques fotovoltaiques en tramitació a Lleida, mentre que cap nou parc eòlic no ha completat la seua. El de Solans, entre Llardecans i la Granadella i l’últim construït fins ara es va estrenar el 2022, però ja havia obtingut el vistiplau del Govern una dècada abans. L’administració catalana ha atorgat aquest mes autorització als parcs eòlics Conca de Barberà I, II i III, a la Segarra. Tanmateix, aquest permís de construcció està condicionat a l’aprovació de la comissió d’Urbanisme, que encara no s’ha pronunciat sobre aquest fet.

Figuerola d’Orcau acull aquest cap de setmana un cicle de debats contra macroprojectes elèctrics

Aquests permisos condicionats pretenen evitar que els projectes més antics decaiguin per perdre el seu punt de connexió a la xarxa elèctrica, a l’expirar el termini de quatre anys per obtenir autorització ambiental sense haver-la aconseguit. Malgrat això, això és el que ja ha succeït en almenys cinc projectes que sumaven 21 molins de vent i 354 hectàrees de plaques solars a les comarques lleidatanes.

La Generalitat recorrerà també la MAT de Forestalia al Pallars

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va anunciar ahir que la Generalitat prepara un recurs contra l’autorització del Govern espanyol a la línia de molt alta tensió (MAT) que el grup Forestalia projecta al Pallars Jussà. Aquest anunci arriba després que el Govern avancés el mes de setembre passat que impugnaria també l’autorització estatal a la MAT del mateix promotor que haurà de travessar el pla de Lleida (com va publicar SEGRE el 20 de setembre). Aquestes dos infraestructures elèctriques tenen com a finalitat transportar fins a l’àrea metropolitana de Barcelona l’energia que generaran centrals solars i eòliques a l’Aragó. Han estat objecte d’oposició per part d’ajuntaments i veïns dels municipis afectats, així com d’entitats ecologistes.

Per la seua part, la Generalitat va emetre informes desfavorables al projecte de la MAT del Pallars. De fet, l’autorització estatal està condicionada a aconseguir un informe favorable de l’administració catalana. Mascort va qualificar d’“estrany” aquest procedir i es va preguntar: “És una manera de pressionar-nos per redactar un informe favorable?”D’altra banda, la plataforma Salvem Lo Pallars i contra l’autopista elèctrica organitzen aquest cap de setmana al poble de Figuerola d’Orcau un cicle de ponències i debats contra macroprojectes energètics.